D'Olvan a Sagàs i a la Quar

Hi ha diversos pobles al Berguedà que no disposen d’un nucli urbà concret sinó que constitueixen una població a base de masos i masies disperses arreu del municipi. Casos com l’Espunyola, o més concretament Sagàs o La Quar en són clars exemples. El cas concret de Sagàs, defineix clarament el plantejament: hi ha més de 150 habitants, distribuïts en diverses parròquies i nombroses masies. La Quar que actualment compta amb uns 50 habitants però que a mitjans del S.XIX en tenia més de 500 n’és també un cas similar. No hi ha un conjunt de carrers amb les cases disposades al seu voltant, sinó masies i cases disperses arreu del territori. Amb aquesta proposta es pretén descobrir un munt de masos i masies que hi ha al voltant d’aquestes dos territoris.

Descripció.

Des de la plaça de l’Església la ruta fa via per la BV-4347 en direcció sud. A poc més de 100 metres cal tombar a mà esquerra per una pista asfaltada seguint el GR. La ruta tot seguit gira a mà dreta fins al cementiri.

Des d’allà, cal continuar pel mateix camí girant cap a l’esquerra cap a Cal Tomàs. Passada la casa, la ruta segueix fins a trobar l’antiga carretera a tocar del pantà d’Olvan. De seguida es troba l’accés a la font de Rull. A la cruïlla cal girar a l’esquerra ja que la pista asfaltada continua cap a la carretera, bo i deixant de banda l’accés a una masia (Bolederes). De fet, la ruta gira els tres primers trencalls cap a la dreta fent la volta cap al nord de la masia seguint les indicacions cap a Sant Andreu de Sagàs, deixant l’asfalt quan fa un gir cap al nord. Seguint el GR, la ruta esdevé aviat un bonic sender que acaba sortint a la carretera C-62 per una zona força rocosa (i al final, no gaire ciclable). Cal travessar a l’altra banda, just per on finalitza la tanca protectora metàl·lica de la carretera i on es veuen clarament les marques blanques i vermelles del GR pintat a dos arbres, un a cada costat de la C-62.

A l’altra banda, el sender comença força perpendicular a la carretera però aviat fa un gir i comença a enfilar-se per un terreny de llosa de pedra, amb petits graons però fàcilment ciclable fins a assolir, finalment, un altre senyal indicador de camins. Aquí cal deixar de banda les marques del GR doncs no és factible en bicicleta i continuar en el mateix sentit per anar a trobar un camí que de seguida empalma amb un tram de l’antiga carretera que cal seguir. En el punt on aquest camí entra a la C-62, apareix una pista a mà dreta i al costat un petit corriol per on continua la ruta. Es tracta d’un corriol molt bonic i obac, que baixa per dins del bosc fins a sortir, de nou, a la carretera C-62, entre uns marges de pedra. Cal seguir la C-62 escassament 100 metres de baixada per girar a l’esquerra i continuar, de nou, per l’antiga carretera que baixa fins a creuar la Riera del Pontarró. Passat el pont, la ruta tomba a l’esquerra per una pista que a poc a poc es va enfilant. Durant 1,5 km la ruta s’enfila dels 550 als 700 m per un paisatge canviant; gens agraït al principi però força agradable al final, a l’alçada de Xiulans. Passada la casa, mantenint la mateixa direcció, se surt a la carretera vella de La Quar. Per anar a Sagàs la ruta tomba cap a la dreta, baixant en direcció C-62 fins a uns 40 metres de la carretera, on un senyal indica Cal Teixidó. Passada la casa, se segueix pel camí principal deixant de banda les granges i baixant cap a una bassa artificial ubicada gairebé al fons del torrent. Travessat el pont, la ruta s’enfila per l’altra banda fins a un cobert a peu de la carretera de Sagàs que es veu clarament, uns metres més amunt.

La ruta fa un petit tomb pels diversos masos i masies de Sagàs; l’Ermengol, La Batllia, Cal Borrall fins a l’església de Sant Andreu de Sagàs. Documentada l’any 903, es tracta d’una construcció originalment romànica amb tres absis però amb un gran nombre d’elements posteriors (fins i tot un porxo adjunt), donant sensacions ben diferents segons des d’on es miri.

Passat el cementiri la ruta baixa puntualment per l’asfalt fins a una curiosa capelleta ubicada (i senyalitzada) al costat del camí.

De nou a la pista principal, ara sí, la ruta ascendeix durant gairebé 4 km per l’asfalt –no hi ha pèrdua- fins a La Quar. Hi ha escasses cases a redós d’una petita església barroca (Sant Maurici de la Quar), un petit bar/restaurant i el local social, doncs la major part dels més de 50 habitants viuen en cases son disseminades arreu del territori. Aquest cobreix des de la Serra de Picancel fins al Merdançol, a tocar de Borredà.

La tornada s’efectua per la mateixa carretera que l’anada girant a la dreta passats 1,3 km., per un camí molt tancat indicat com a “Granja Nova del Raurell”. La ruta tot seguit gira a l’esquerra passant entre un gran dipòsit d’aigua i la granja. A partir d’aquest punt cal seguir la pista principal (que aviat es fa força més ample) deixant de banda un trencall a mà dreta (a 1 km) i dos més (esquerra i dreta) un altre quilòmetre més avall.

Aviat, la ruta surt a una pista molt recte i asfaltada en la que  1,3 km més enllà (passat un únic petit revolt) gira a la dreta continuant per aquesta nova pista principal (camí ral de Sant Maurici) baixant sempre cap al sud i l’oest fins al Belleró, després de passar unes granges.

Finalment, s’assoleix una nova pista asfaltada que cal seguir riera avall fins que, en arribar a una peita illeta de camins, es tomba a la dreta entrant de nou a Olvan pel mateix recorregut de sortida.