Gisclareny

El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai protegit d’interès natural de més de 41.000 hectàrees que s’estén pel Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell. Compren la Serra del Cadí –a l’oest, on les aigües conflueixen cap al Segre- i la del Moixeró a l’est –on les aigües conflueixen, en la vessant sud, cap al Llobregat-, a més de diversos massissos (com el Pedraforca) i serres, com la de Gisclareny. Precisament, és en aquesta àrea on hi ha el únic poble ubicat a l’interior del parc: Gisclareny. El poble ha romàs pràcticament inalterable al pas del temps (no es poden construir noves edificacions per ser dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró), mantenint les boniques cases característiques de pedra. Però alhora, difícilment podrà augmentar significativament la població i durant molts anys ha estat el poble amb menys habitants de Catalunya. La ruta recorre el bonic poble, amb nombroses cases disseminades i unes vistes del Pedraforca incomparables.

Descripció

Ubicats a la placeta / aparcament a l’accés del poble de Gisclareny (Barri del Roser), val molt la pena fer un tomb a peu pel petit poblet. L’Ajuntament, l’església de la Mare de Déu del Roser, la rectoria... són tot plegat 4 o 5 edificis. Un petit corriol (indicat) mena cap al Mirador de la Gargallosa, ubicat uns 50 metres més enllà, que ens permet gaudir d’unes espectaculars vistes del poble amb el Pedraforca al fons.

La ruta en bici comença baixant per la pista asfaltada uns 250 metres fins assolir un petit replà on deixa la carretera que fa un gir de gairebé 360º. Cal seguir recte pel camí de terra, mantenint el mateix sentit, en direcció Coll de la Bena (tal com està indicat). Tanmateix, val la pena caminar una dotzena de metres per un camí que apareix a l’esquerra per gaudir de les vistes de la vall de Saldes i la Serra d’Ensija. Però la ruta continua durant 1,5 km cap al Coll de la Bena per un camí força clicable. Poc a poc es va enfilant suaument, entre pastures, arran d’un petit bosc a mà esquerra, deixant en el tram final l’accés a un reduït grup de cases a la dreta (Ca l’Esteve, Cal Vitarella, Cal Gascó...). Aviat el camí esdevé de ciment per acabar sortint a la carretera, deixant a l’esquerra la pista que mena cap al Refugi de Cal Tasconet, Cal Mauriri i Cal Jan. Encara paga la pena seguir uns150 metres de carretera enllà per assolir, finalment el Coll de la Bena. A la dreta, la pista que baixa cap a Bagà (passant per sobre Sant Martí del Puig o bé pel fons de la Vall del Bastareny). Recte però lleugerament a l’esquerra, s’observa la pista que dóna la volta a la Serra del Cadí-Moixeró.

Però la ruta recula per on s’ha vingut, aquest cop sense deixar en cap moment l’asfalt durant més de 2 km, fins que apareix una altre carretera asfaltada a mà dreta, per on cal seguir. De seguida es creua una peita àrea de pícnic, amb una font i diverses taules començant a enfilar-se el camí tot seguit. Sense deixar mai l’asfalt, de seguida s’assoleix el punt de sortida.