16 - Mirador de Sant Romà de la Clusa, Castell de l'Areny

El secret de l’herba

A finals del segle XIX, un anunci en una revista de Nova York donava a conèixer les bondats de la llonganissa elaborada al Berguedà. La publicació, dirigida als catalans que hi residien, en destacava “el gust excel·lent” i afegia que “obria la gana”. A més de poder-la trobar en botigues novaiorqueses, també es venia a Orleans, Puerto Rico, l’Havana, Ciutat de Mèxic i Veracruz. Avui dia els embotits berguedans segueixen gaudint d’un gran prestigi i també la carn certificada dels ramaders de la comarca. El secret de tot plegat és ben senzill: es tracta d’una vedella de pastura, és a dir, que els vedells neixen i creixen a l'aire lliure, als camps, prats i boscos del Berguedà, on s'alimenten exclusivament de la llet de la seva mare i de l’herba dels prats.

 Una comarca de micòfils i micòfags

A finals d’estiu, una bona part de berguedans comencen a mirar el cel neguitosos. Plou o no plou? plou a temps o a deshora? Podrien comptar cada una de les gotes que calen per tal que neixin els bolets amb els que porten mesos somiant. Al Berguedà el món dels bolets té més de religió que d’afició. De fet, fora dels boscos n’hi ha tants com a dins. Els bolets són presents arreu, en aparadors de botigues i mercats, en improvisades parades a peu de carretera, i també en exposicions d’art, monuments, plaques commemoratives, o en multitudinàries festes populars. El conegut escriptor i mossèn Josep Maria Ballarín va afirmar que “Déu fet home, si hagués tombat per ací, també hauria anat a caçar bolets”.