Un tomb per la Nou

La pagesia, la ramaderia, les mines i els molins han estat des de sempre molt lligats al poble de la Nou. A cada casa s’hi podia trobar un miner i un pagès, i les dones treballant en el conreu del camp, ajudant a les mines i tenint cura dels animals. Unes 15 mines van estar en funcionament al municipi entre 1900 i 1962. Alguns dels darrers molins, que van tancar al mateix temps que les mines, treballaven des del segle XIV.

Un tomb per la Nou és una proposta de caminada curta que us aproparà a aquests entorns i també al santuari de Lurdes, la gruta i la font combinant petits corriols i pistes forestals.

 Descripció 

 La ruta s’inicia a l’aparcament públic de davant del local social i l’ajuntament de la Nou. Cal seguir la carretera avall, fins arribar a Cal Batlló, on teniu l’opció de seguir directament la ruta agafant el camí asfaltat que baixa per l’esquerra i baixar al santuari de la Nou o bé, abans, enfilar-vos al Tossal, el turonet que teniu just a la dreta i des d’on podreu gaudir d’unes bones i originals vistes.

            Tant si escolliu una opció com l’altra després caldrà seguir la pista asfaltada fins al Santuari de Lurdes de Nou. Segons consta, Mossèn Antoni Comellas, fill i rector de La Nou, malalt, va anar a Lurdes el 1877; allà va viure una gran experiència de fe. Hi va tornar l’any següent i va portar una imatge de la Mare de Déu, que va posar en una capelleta feta prop d’on ara és el santuari. El fet va ser molt conegut a tot el Berguedà i molts devots pujaven a visitar-la: calia fer-hi un santuari. Les obres van començar el 1880 i es va inaugurar el 1885. L’hostatgeria va ser aixecada el 1893. Per commemorar el 75è aniversari (1960) es va construir el campanar. És el primer santuari de la Mare de Déu de Lurdes que es va aixecar a Espanya.

            Des d’aquí, pel costat de la rectoria, cal seguir les escales que us baixaran fins a la gruta per uns costeruts graons (cal anar en compte). Aquí, mossèn Antoni Comellas, imitant els fets de Lourdes, va canviar el nom de la petita font de Sant Isidre que hi havia vora el torrent pel de Font de la Mare de Déu (1881). Aprofitant la roca, s’hi va modelar la Gruta on s’hi va posar una imatge de la Mare de Déu. I fins i tot s’hi construí un petit balneari; en els annals del santuari s’hi narren algunes curacions, atribuïdes a la Mare de Déu i a l’aigua d’aquesta font.

            La ruta surt per una porta de ferro que veureu al fons i seguidament trobareu una bifurcació que primer heu de seguir primer a la dreta per acostar-vos al Molí de l’Avellanosa, una construcció en un espai molt reduït. Ja el 1572 apareix esmentat en uns documents de la parròquia, que podria ser en aquest mateix indret. Uns metres més avall es troba l’edificació anomenada el molí, del s. XVII, actualment habitatge particular.

            Cal retornar pel mateix camí i seguir ara direcció el Molí de la Canal. Arribats en aquest punt, cal fer una acurada observació de l’entorn, en direcció a la riera i a la dreta, per veure la bassa del molí, ara plena de terres i vegetació. Al fons, a l’esquerra, uns petits turons indiquen el que queda dels murs i de les voltes del vell molí. Hi trobareu un plafó on hi ha un esquema dibuixat que us ajudarà a fer-vos una idea. Són obres similars, molt probablement de la mateixa època que el Molí de l’Avellanosa.

            Cal seguir per un corriol fins a trobar la carretera que ve de Vilada i seguir-la cap a l’esquerra. De seguida trobareu Cal Torrent i, seguint per la carretera, en arribar a un marcat revolt veureu la font del Sàlic a mà dreta. Passada la font i el pont de la carretera teniu sobre el torrent, el camí s’enfila per la dreta per un corriol que segueix el torrent de la Nou fins a arribar a Cal Patzi. Un cop aquí, cal seguir el camí cap a l’esquerra i passareu per un pont sobre el torrent i per la font de Cal Patzi. És un lloc ombrívol i agradable on fer una pausa i observar el salt d’aigua que fa el torrent. Represa la marxa per tornar al punt d’origen es pot fer de dues maneres: una més suau que és seguint la pista que passa per cal Lledoner i l’església de Sant Martí; l’altre més directa és enfilant-vos pel corriol que puja a mà dreta (seguint les marques del GR 241) i que us portarà directament al punt final de la ruta.