Del riu Llobregat a la riera de Merlès

Al costat oest del “baix Berguedà” hi ha una extraordinària varietat de paisatges a causa dels diferents entorns naturals de la zona. Hi ha boscos de pi blanc i boscos de ribera. Hi ha trams d’alzines i petites rouredes. És un paisatge de transició entre els boscos de faigs de Catllaràs i les pinedes del Bages... entre nombroses rieres i rierols. Aquesta ruta fa una extensa descoberta d’aquest territori ubicat a l’oest de Gironella a Puig-reig, recorrent una enorme diversitat de paisatges, amb magnífiques vistes des dels cims de dos miradors com són Biure i La Guàrdia.

Descripció

La ruta comença a la rotonda de la banda nord del pont, enfilant-se pel carrer que puja a mà dreta (camí de la Muralla), coincidint amb el GR. Després d’un petit tram molt estret (pas de la Muralla) la ruta tomba a l’esquerra pel primer carrer fins a assolir la carretera de Vic, continuant amunt girant pel primer carrer a mà esquerra (carrer Cadí). El carrer finalitza en un petit camí que enllaça amb el carrer del Cap del Pla, travessant el carrer Pedraforca que dóna accés al cementiri. L’asfalt finalitza passada una casa de color gris, continuant la ruta per una bona pista de terra. A uns 300 metres, assolint un petit coll, cal continuar pel camí de la dreta deixant de banda la pista principal que gira darrere un dipòsit d’aigua que s’observa uns metres sobre el marge esquerre.

De seguida la ruta assoleix una pista asfaltada, travessant la C-62 per sobre un pont i sortint a un incipient polígon industrial. La ruta gira a la dreta a la primera cruïlla del polígon per creuar de dret en la següent cruïlla, i sortint per un camí lateral paral·lel tot just trobar uns blocs de ciment prohibint el pas.

El camí paral·lel a l’asfalt travessa un petit bosc (amb un torrent) i surt a una pista asfaltada que segueix cap a l’esquerra. Seguint uns paisatges característics del “baix Berguedà”, la ruta continua sempre per l’asfalt marcat com a GR doncs es tracta del camí ral de Gironella a Olvan (que ja es divisa al fons).

Seguint el GR, la ruta entra al poble tombant a l’esquerra en una primera cruïlla de camins asfaltada, arribant a la plaça Major pel carrer de Berga i tot seguit, la plaça de l’església. Des d’allà, la ruta fa via per la BV-4347 en direcció sud.

A poc més de 100 metres cal tombar a mà esquerra per una pista asfaltada seguint el GR deixant de banda l’accés al cementiri i continuant recte. Es continua seguint el GR per la pista asfaltada deixant de banda accessos a masos i masies fins que un cop travessada la riera, la ruta gira a l’esquerra (en una petita illeta de gespa triangular) per continuar de seguida per un camí a la dreta seguint les indicacions cap a Sant Andreu de Sagàs, deixant l’asfalt quan fa un gir cap al nord. Seguint el GR, la ruta esdevé aviat un bonic sender que acaba sortint a la carretera C-62 per una zona forçà rocosa (i al final, no gaire ciclable). Cal travessar a l’altra banda, just per on finalitza la tanca protectora metàl·lica de la carretera i on es veuen clarament les marques blanques i vermelles del GR pintat a dos arbres, un a cada costat de la C-62.

A l’altra banda, el sender comença força perpendicular a la carretera però aviat fa un gir i comença a enfilar-se per un terreny de llosa de pedra, amb petits graons però fàcilment ciclable fins a assolir un altre senyal indicador de camins. Aquí cal deixar de banda les marques del GR ja que no és factible en bicicleta i continuar en el mateix sentit per anar a trobar un camí que de seguida empalma amb un tram de l’antiga carretera que cal seguir. En el punt on aquest camí entra a la C-62, apareix una pista a mà dreta i al costat un petit corriol per on continua la ruta. Es tracta d’un corriol molt bonic i obac, que baixa per dins del bosc fins a sortir, de nou, a la carretera C-62, entre uns marges de pedra. Cal seguir la C-62 escassament 100 metres de baixada per girar a l’esquerra i continuar, de nou, per l’antiga carretera que baixa fins a creuar la riera del Pontarró. Passat el pont, la ruta tomba a l’esquerra per una pista que poc a poc es va enfilant. Durant 1,5 km la ruta s’enfila dels 550 als 700 m per un paisatge canviant; gens agraït al principi però força agradable al final, a l’alçada de Xiulans. Passada la casa, mantenint la mateixa direcció, es surt a la carretera vella de La Quar. Per anar a Sagàs la ruta tomba cap a la dreta, baixant en direcció C-62 fins a uns 40 metres de la carretera, on un senyal indica Cal Teixidó. Passada la casa, es segueix pel camí principal deixant de banda les granges i baixant cap a una bassa artificial ubicada gairebé al fons del torrent. Travessat el pont, la ruta s’enfila per l’altra banda fins a un cobert a peu de la carretera de Sagàs que es veu clarament, uns metres més amunt.

La ruta fa un petit tomb pels diversos masos i masies de Sagàs; l’Ermengol, La Batllia, Cal Borrall fins a l’església de Sant Andreu de Sagàs. Documentada l’any 903, es tracta d’una construcció originalment romànica amb tres absis però amb un gran nombre d’elements posteriors (fins i tot un porxo adjunt), donant sensacions ben diferents segons des d’on es miri.

Passat el cementiri la ruta baixa per l’asfalt fins a una curiosa capelleta (Sant Jordi) ubicada (i senyalitzada) a l’esquerra del camí. Continuant el GR, l’asfalt finalitza a l’alçada d’una gran casa (El Pou) per un paisatge meravellós entre masies, alzines i camps. Uns 200 metres més enllà de la casa, la ruta tomba a la dreta, seguint sempre el GR 1, enllaçant diversos camins, sempre cap al sud, deixant un GR que tomba cap a l’esquerra, a l’alçada del Pla de la Creu, fins que travessa la C-62 després de passar un mas (La Roca).

A la carretera cal tombar a l’esquerra durant uns pocs metres per, abans del canvi de rasant, seguir pel camí indicat com a La Coromina. Un cop a La Coromina, s’observa una petita bifurcació: un camí que baixa fortament cap a l’esquerra metre que l’altre més planer, baixa suaument cap a la dreta. La ruta segueix pel de la dreta (tot i que al final es troben ambdós), deixant un camí a la dreta uns 150 metres més enllà, per assolir una gran masia enrunada (Cal Pallares) que el camí envolta girant a l’esquerra. El paisatge és del tot erm, per un camí a estones sorrenc; un entorn ben diferent de les rodalies de Sagàs. La ruta segueix sempre pel camí de l’esquerre fins que 1,2 km més enllà, se li ajunta el camí provinent de La Coromina (el que s’havia deixat per sota) just assolint la carena.

Uns 400 metres més enllà hi ha una cruïlla de camins. La ruta deixa la carena per baixar cap a l’esquera i després de passar prop d’unes granges assoleix la Cortada. Es tracta d’una masia impressionant, de descomunals dimensions. De fet, la ruta l’envolta, en deixar el camí principal que baixa de dret a la carretera per seguir-ne un que passa per la façana oest, mostrant la impressionant façana. El camí, ara sí, baixa fins a la carretera en direcció Santa Maria de Merlès.

En direcció sud, de seguida s’arriba al “nucli” de Santa Maria de Merlès, format per l’església, l’ajuntament, un petit grup de cases al voltant d’una acollidora placeta (a l’esquerra) i el cementiri, l’antiga rectoria i algun mas (a la dreta). Prèviament s’ha creuat un petit tram de plataners, de considerable bellesa.

Passat el poble, cal seguir per una pista asfaltada que tomba a l’esquerra fins baixant fins arran de la riera. Tot just abans d’entrar al pont, la ruta tomba a la dreta, seguint per un petit sender. Atenció a l’estret pontet que travessa un minúscul canal!.

Ben aviat s’entra en un curiós bosquet d’arbres simètricament  ben plantats que finalitza en una petita carretera. Seguim endavant, paral·lels al riu, en un idíl·lic entorn, entre camps, cavalls, pollancres i masos... El riu té una certa amplada per la resclosa del Molí del Mas, que trobem més avall. Uns cent metres més avall trobem la resclosa i el molí, ambdós en molt mal estat.

El paisatge és ben bonic, amb alguns masos i horts arran del riu... com els que hi ha a les rodalies de La Torres de Merlès, amb una bonica tanca de fusta. Passada una antiga fàbrica, amb una alta xemeneia (La Fabrica Nova), la carretera continua cap a la dreta però la ruta segueix pel camí que baixa cap al riu i travessant-lo uns 700 metres més avall.

A partir del pont, el paisatge canvia notablement. La ruta entra en un bonic bosc de pins i  segueix el GR - 4 amb un recorregut principalment de baixada.

Passats uns 4 km des de que s’ha travessat el riu, la ruta gira a la dreta per travessar a l’alçada de la casa La Molina per un petit pont. El paisatge ha canviat radicalment amb uns paisatges més característics del Bages travessant boscos de pi blanc entre camps de cereals... fins que 1,5 km apareix una cruïlla de camins. La ruta segueix recte, pel Camí de Cal Pallot, fins que a 1,2 km més enllà, en un petit collet de pins i alzines s’observa un PR a mà dreta. La ruta segueix pel sender (l’entrada cal fer-la a peu) que de seguida enllaça amb un altre caminot que cal seguir a mà esquerra. Uns 200 metres més enllà, quan el mig sender mig camí comença a  baixar un tram molt dolentot de rocs solts a mà esquerra, s’aprecia un altre sender a mà dreta de molt bon fer, per on continua la ruta (pràcticament, en direcció contraria al de rocs). El mig sender - mig camí va fent un gran tomb al fons de la vall del torrent de Les Comes per finalitzar arran d’una granja. La ruta passa per sota la C-16 deixant l’accés a Les Comes a l’esquerra. Tot seguit, segueix el camí principal en direcció Puig-reig deixant una gravera a l’esquerra per sortir a la carretera vella BV-4406 que creua el Llobregat.

La ruta fa un petit tomb pel poble, que comença enfilant-se a l’esquerra passada la rotonda i fent via cap a la cruïlla principal de la plaça de la Creu. Baixa pel passeig ple de terrasses fins a la zona esportiva municipal. Tot seguit, s’enfila pel carrer Girona fins al carrer de Pau Casals, entrant a la plaça del Mestre Badia a l’esquerra que continua de dret fins a la carretera tornant pel mateix camí passada la rotonda fins al pont.

Aquest cop, però, la ruta continua per l’antiga carretera BV-4406 durant 4,5 km fins assolir la cruïlla passat el punt km. 5., essent particularment bonics els darrers metres arran d’un petit bosc de ribera... La ruta gira cap a la dreta, en direcció a Santa Maria de la Guàrdia.

Passat 1,3 km hi ha el trencall cap a la Guàrdia (està indicat) per un camí asfaltat.

Les vistes des de dalt són realment impressionants, a banda i banda del Llobregat i des de Montserrat fins a la Serra d’Ensija...

La ruta recula fins a la cruïlla d’arran del bosc de ribera, però aquest cop continua cap a l’altra banda, en direcció La Quar i Sant Andreu de Sagàs. Al voltant de mig quilòmetres més enllà, la ruta tomba a l’esquerra per un trencall seguint les indicacions de Biure, apareixent l’accés 1,9 km més enllà. És un accés a mà dreta, senyalitzat, que s’enfila durant 1,240 metres fins al cim. Tot i que no s’ha inclòs en la ruta per no allargar el quilometratge, si hi ha temps, es pot ascendir-hi. El camí és ample i de bon fer.

L’església fou consagrada l’any 903 (essent per tant romànica) i tot i que ha sofert molts canvis i modificacions conserva un absis en molt bon estat. Al costat hi ha un impressionant edifici (La Sala) que possiblement havia estat un castell, molt probablement, residència de templers des de la segona meitat del S. XVII fins a la seva extinció. Actualment és una magnífica casa de turisme rural.

La ruta baixa fins a Gironella, triant sempre el camí asfaltat de l’esquerra, fins al pont de Cal Bassacs. A l’altra banda del pont, apareix el polígon de Cal Guinyola. La ruta surt a la carretera de Cal Bassacs i girant cap a la dreta entra a Gironella, travessant tot el poble per anar al punt de sortida.