Paisatges a prop de Castellar

L’entorn natural ubicat al nord de la Pobla de Lillet és sovint d’uns paisatges impressionants. Pedalant per les rodalies de Castellar de n’Hug, a cada racó, a cada revolt del camí apareix una nova sorpresa a la vista. Els prats, pastures, i varietat de boscos són sempre d’una extraordinària bellesa. Amb cotes mínimes de prop de 1000 metres i una màxima per sobre els 1.900 la ruta es mou en alçades mitjanes de 1.500 metres. Dissortadament, alguns camins estan tallats al pas de persones essent d’ús exclusivament particular i, molts d’altres, s’han acabat perdent en un territori que en les darreres dècades ha anat deixant de viure de la muntanya (llevat d’algunes excepcions) per viure gairebé exclusivament del turisme. Fer una ruta que dóna la volta al territori -que a causa de la pròpia orografia ja de per sí no té masses camins- és pràcticament impossible sense trepitjar quilòmetres i quilòmetres d’asfalt. Tot i així, encara és possible fer una ruta que recorri els punts més destacats i en la que gairebé el 50 % sigui per camins de muntanya. Uns camins preciosos en un entorn, realment, privilegiat.

Descripció

Des del punt de sortida, la ruta comença ascendint puntualment cap al refugi de les 4 cases (per si es vol fer un mos) per continuar tot seguit, un altre cop des del punt de sortida, cap al Clot del Moro. Es tracta d’un indret molt singular. Antigament, fou els inicis de la fàbrica de ciment Asland i per aquest motiu era el punt on finalitzava el carrilet. La ruta passa entre els diversos espais (museu del Transport i museu de la Fàbrica) per deixar l’asfalt en un fort revolt a mà esquerra de 360 º seguint la pista que s’enfila, seguint el GR-4, cap al Refugi d’Erols. La pista s’enfila còmodament, en un bonic entorn, girant cap a la dreta envoltant el refugi per sobre, en direcció Coll Roig (ubicat en un entorn de terra vermellosa). Tanmateix, abans d’arribar-hi (menys d’un quilòmetre després d’Erols) cal deixar la pista que hi mena –i també el GR–  per girar cap a la dreta, cap al Rus i al collet de Casa Nova.

Mig quilòmetre més enllà es deixa una pista que s’enfila a mà dreta assolint el Collet de la Casa Nova tot seguit. Cal seguir recte, per la pista que baixa de dret (deixant els camins de dreta i esquerra que moren o acaben estant  mig perduts). La ruta baixa per dins d’un preciós bosquet, primer d’alzines i tot seguit, una petita fageda, meravellosa, fins a assolir la carretera.

Tombant a l’esquerra la ruta aviat creua el petit pont de Monell fins que 250 metres enllà es deixa la carretera per tombar cap a Sant Vicenç del Rus. Construïda sobre una anterior esglesiola preromànica, la magnífica església romànica actual té unes meravelloses pintures al seu interior -còpia fidel de les originals- que val la pena visitar. Com Sant Llorenç Prop Baga, de la qual depenia, també va patir els terratrèmols dels anys 1420 i 1430 que afectaren els murs de l’edifici.

La ruta dóna la volta a l’edifici del costat (La Farga Nova) per baixar cap al riu per un camí força trencat. A l’altra banda del riu, cal deixar el camí que de seguida tomba a la dreta en un gir de 360 º (i un de posterior que també queda mort uns metres enllà) bo i fent via per la pista principal que s’enfila brutalment en un terreny força argilós i de poca adherència. En gairebé mig quilòmetre la ruta s’enfila 750 metres....La ruta deixa de banda dos camins que s’enfilen a la dreta en el primer tram planer, tot just passat el riu, on l’entorn és extraordinari i les vistes són magnífiques. Mig quilòmetre més enllà cal deixar de banda una pista que entra a mà esquerra (sense sortida, acaba perduda abans d’entrar a la carretera) i uns 300 metres una a la dreta, totes dues iniciant-se arran del torrent. Encara uns 700 metres més enllà, cal deixar de banda una pista que s’enfila cap a la dreta, seguint diversos PR (que finalitza morta al fons de la vall, despès de passar el Pla de Puiners) seguint per la pista principal que cada cop és més ample, de més bon fer i que aviat comença a planejar. De fet, arriba baixant a l’asfalt a la Collada de Cal Ros, enfilant-se de nou en direcció Castellar de N’Hug. Tot just a la carretera BV-4031 la ruta la travessa seguint per una pista que s’enfila a l’altra banda. Passat un petit canvi de rasant, la ruta arriba al carrer de Barcelona, al centre del poble. La ruta fa un petit tomb turístic pel poble: primer recula lleugerament per baixar pel carrer nou donant la volta a l’oficina de turisme per tornar a enfilar-se per la Plaça de l’Ajuntament, cap al Carrer Barcelona. Aquest cop, carrer de Barcelona enllà fins a l’església passant per la Plaça Major i la Plaça de la Generalitat. Al seu davant hi ha una bonica font i diversos establiments per, si cal, fer-hi un mos. La ruta encara continua per un bonic carreró (carrer de baix) per gaudir dels bonics i estrets racons del poble. La sortida es fa de nou pel carrer Barcelona enllaçant pel mateix carrer per on s’ha vingut, fins al petit canvi de rasant, on, en comptes de baixar cap a la carretera, es continua pujant per una pista de ciment cap al camp de futbol, entre torres elèctriques, transformador i diverses antenes.... Passat el camp, de seguida la ruta enllaça de nou amb la carretera, ascendint suaument.

Un quilòmetre més enllà, passat el trencall de Sant Joan de Cornudell i poc abans del km 14, la ruta segueix una pista a mà dreta. La pista principal segueix sempre el camí que s’enfila (deixant els que baixen, a banda) i sempre cap a l’esquerra (deixant els que tomben a la dreta, també a banda) durant uns 6.5 km per un paisatge meravellós. Entre bosquets de pi negre, extenses planures, pastures amb bestiar, petites valls... un goig d’entorn, una joia pels sentits!. Passada una petita pleta (una zona dedicada al bestiar, generalment amb un petit tancament) que queda a mà dreta, la ruta planeja i fins i tot bixa lleugerament.

De nou a la carretera, la ruta ascendeix els darrers 3,5 Km., fins al coll de la Creueta, on les vistes del Berguedà són realment espectaculars.

La tornada és sempre per la carretera fins al punt d’inici de la ruta (a tocar del Clot del Moro), tret d’un parell d’excepcions. En concret, arribant a Castellar, tot just passat el punt km. 13, la ruta torna a enfilar-se cap al camp de futbol per sortir per dins del poble, retallant un petit tram de carretera. El segon punt és, uns 500 metres més enllà del punt km. 9, on la ruta tomba per un trencall a la dreta indicant com “Fonts del Llobregat”. La pista de ciment de seguida enllaça amb una pista de terra que s’enfila lleugerament assolint les Fonts del Llobregat. Cal anar a peu els darrers metres; el sender és estret, hi sol haver molts visitants i pot ser perillós continuar sobre la bici. Les fonts del Llobregat és un dels altres punts més visitats del Berguedà i, realment, l’indret s’ho val. En època de pluges recents és un fantàstic espectacle de salts d’aigua.

La ruta de tornada és reculant de nou per on s’ha vingut, però en comptes d’enfilar el camí de ciment de l’esquerra, ara es continua per la pista ampla passant al costat d’un restaurant. A destacar un bonic pont de pedra que hi ha just al darrere...

La ruta finalitza uns 250 metres enllà entrant per l’accés del Clot del Moro.