De la Figuerassa als plans de Capolat

Al voltant de Berga s’estén un conjunt de petites serres -com la Serra de la Figuerassa, la magnífica Serra de Queralt, l’inexpugnable Serra dels Lladres, el Serrat Gran, la Serra de la Tossa...- que clouen la ciutat per la vessant nord i oest. En aquest conjunt de serres hi destaquen un munt de bonics racons, magnífics paratges: el mirador de la Figuerassa, Capolat, l’Embassament de l’Espunyola, Espinalbet... i fins i tot, alguns de tant simbòlics com  el “Pi de les Tres Branques”. En una ruta força exigent pels nombrosos desnivells –tant de pujada com de baixada- aquesta proposta és una descoberta molt atractiva de les rodalies de Berga. Per cert, és recomanable portar llums.

Descripció

La ruta comença baixant per la pista asfaltada que passa arran de l’entrada al càmping continuant, sempre avall, deixant de banda l’accés a restaurant així com d’altres cases i establiments. Uns 2 km enllà, la ruta surt a la carretera BV-4243 per continuar baixant fins que, quasi 1 km més avall, tomba a l’esquerra per una bona pista de terra. Després d’un primer tram amb alguna part planera, la ruta comença a pujar per la pista principal observant-se a la dreta, de tant en tant, una de les torres que encara queden del Castell de Blancafort. A gairebé 3 km apareix la cruïlla de camins de la Collada Alta; cal seguir pel camí que segueix pujant cap a l’esquerra. Uns 750 metres més enllà la pista es bifurca: la ruta descarta el camí de la dreta que fa via cap a Cercs seguint pel de l’esquerra cap a la Figuerassa.

Després d’algunes llaçades, apareix l’àrea de lleure de Plana Rodona, un bonic espai que val la pena gaudir. La ruta descarta el camí a la dreta que apareix enmig d’un revolt a l’esquerra cap al mirador de la Figuerassa. Un cop a dalt, cal continuar deixant unes instal·lacions d’antenes a mà dreta i seguir per la carena cap als 2 miradors. Les vistes són impressionants.

De tornada, de nou al costat de les antenes, la ruta deixa la pista per continuar per un corriol que carena cap a l’oest. És un sender magnífic, sense complicacions (tret de les diverses arrels) en un entorn preciós i només amb una petita pujadeta a mitja baixada assolint de seguida la pista ampla al Coll de l’Oreller. Cal tombar per la pista que gira a l’esquerra i tot just passada una cinglera el paisatge canvia radicalment... La ruta tomba cap a la dreta, en direcció al Santuari de la Mare de Déu de Corbera per una forta pujada de ciment. El lloc comprèn a més un gran edifici lateral que inclou la casa d’ermitans, un petit hostal i una petita placeta amb unes vistes encara millors que des del Coll de l’Oreller.

Per continuar, la ruta segueix un camí que baixa pel darrera del Santuari i que de seguida dóna la volta (deixant el camí principal) passant pels prats del davant i sota el mateix Santuari. El camí correcte és el que baixa lleugerament (deixant de banda el camí de l’esquerra que s’enfila de nou cap al Coll de l’Oreller) per sortir a un petit corriol que travessant una mica de bosquet, camps i pastures, finalitza al conjunt d’Espinalbet, format per la rectoria, l’església de Sant Vicenç i les runes de l’antic castell d’Espinalbet, a més d’algunes cases disperses. La pista de ciment baixa de seguida cap a una font i, tot seguit, sempre per la pista principal, fins a assolir la carretera, pràcticament al davant de l’accés al càmping.

Aquí comença la segona part de la ruta, seguint pel camí de sobre el càmping mateix per tombar, ben aviat, cap a un camí a mà esquerra en direcció al Coll Gran i Cal Portet. Travessat un petit torrent, la ruta s’enfila fortament cap a l’esquerra assolint el petit collet després d’una exigent pujada.

La baixada és també força dreta, passant primer pel davant de la masia de Cal Portet i després de voltar una alta cinglera, baixa definitivament cap a la carretera BV-4241 (C-463).

La ruta tomba a l’esquerra en direcció Berga i després de passar per sobre d’unes cases al marge dret, es desvia cap a l’ajuntament de Capolat, seguint el rètol indicador. Passat l’edifici de l’ajuntament (amb un bonic mirador) la ruta segueix la pista asfaltada deixant algunes masies a banda i banda fins a trobar una pista també asfaltada. Cal seguir a mà dreta i, a partir d’aquí i durant 4,5 km, no deixar mai la pista asfaltada. La ruta recorre uns preciosos paisatges, passant per nombres cases, masies, coberts així com també un petit safareig a mà dreta, alguna petita bassa a mà esquerra, entre prats, pastures i petits bosquets. Un tram encisador.

Cal estar a l’aguait passat un preciós cobert a mà dreta –amb el mas de Barons al darrere- enmig d’un extens prat, quan s’observa una masia al fons, dalt d’un turó (La Coma) i després d’una petita llaçada, complint els 4,5 km de pista asfaltada, es deixa el camí principal per baixar per una pista que marxa a l’esquerra. 

De seguida el camí fa un tomb a mà dreta passant per sobre una bonica casa (Cal Déu)  fins a assolir la riera, uns metres enllà. Cal passar a peu i continuar per l’altra banda per un camí que apareix enfilant-se suaument. La ruta no deixa d’enfilar-se, fent algunes llaçades i després de passar arran d’unes cases, assoleix, finalment un tram força més planer fins que, tot just 3 km exactes després de passar la riera, fa un tomb per un camí que li puja per l’esquerra en direcció a l’embassament de l’Espunyola.

El camí va baixant pel fons de la vall (primer per l’esquerra del torrent, després per la dreta del torrent) fins que sempre avall, assoleix l’embassament després de deixar de banda diverses cruïlles. 

La ruta surt de l’embassament pujant de nou uns 200 metres pel fons de la vall fins a la cruïlla de camins: cal seguir pel de més a l’esquerra que s’enfila per l’esquerra del rierol. Aviat assoleix la carena, deixant de banda camins secundaris que moren en alguns prats per tornar a baixar lleugerament, fins a un nou torrent. El camí fa diverses llaçades enfilant-se de nou deixant de banda altres camins que baixen cap als camps. Un quilòmetre més enllà passada una casa a mà esquerra (Comamorera) la pista travessa uns prats arran de les runes d’una casa (Can Penjarella) per trobar una pista que s’incorpora per l’esquerra. De seguida s’assoleix la pista asfaltada, que cal seguir cap a la dreta i no deixar-la en cap moment, fins a arribar de nou a la carretera. La ruta tomba a l’esquerra, entrant al túnel de la Mina i continua baixant fins a trobar un camí a mà dreta que s’enfila fortament (al principi) gairebé 1 km més enllà. La ruta segueix sempre el camí principal que va pujant amunt deixant a banda altes camins de l’esquerra fins que, passats, 2.7 km s’arriba a una cruïlla de camins. El de la dreta és un ròssec per treure llenya mentre que el que segueix recte, ben aviat assoleix el Pla de Campllong. Cap a la dreta la ruta fa via cap al Pi de Les Tres Branques que ben aviat s’observa a l’esquerra de l’asfalt. Passat el Coll de la Creu la pista baixa fins a l’entrada del càmping.