De Castell de l'Areny a Sant Jaume de Frontanyà

El Catllaràs és un enorme massís poc conegut del Berguedà. Amb una escassa població (hi ha molt poques masies) i una minsa xarxa de camins que el travessin, el Catllaràs s’ha mantingut relativament aïllat de la mà de l’home durant segles. Relativament perquè sí bé hi ha hagut algunes zones mineres, àrees d’explotació forestal i extenses pastures per al bestiar, no hi ha hagut indústries, ni enormes explotacions agrícoles, ni tan sols camps de cultius tret de les zones més baixes, romanent el massís pràcticament verge al llarg de la història. A més, els pocs pobles que l’envolten són petits i han afectat poc al territori.

Aquesta ruta transcorre per la vessant sud del Catllaràs, entre dos dels petits pobles, que avui en dia sobreviuen sobretot gràcies al turisme i a les segones residències.

Descripció

La ruta comença baixant des del Castell de l’Areny per la pista asfaltada que hi accedeix des de Vilada per, a gairebé 1,5 km, trencar a la dreta per un bon camí de terra al peu d’una petita bassa. 1,5 km més amunt, la pista s’uneix amb la provinent de Vilada, continuant en el mateix sentit, en direcció a Sant Romà de la Clusa. La pujada és magnífica, passant pel Pas de l’Escalell (on la riera queda enclotada), l’àrea de la Font de l’Avet i, després de deixar alguns camins secundaris que fan via cap alguns masos i cases (El Clot, Rossinyol...) la ruta arriba a Sant Romà de la Clusa.

Es tracta d’un magnífica església romànica (S.XI) molt ben conservada -restaurada als anys 60- amb un petit absis i una nau proporcionalment llarga. Al costat, hi ha l’acollidora masia –actualment hostal / refugi- en un perfecte estat de conservació, en un fantàstic indret.

Des de Sant Romà surten diversos camins; al nord, cap a La Pobla de Lillet; a l’est -a l’altra banda de la masia- cap a Sant Jaume de Frontanyà i a l’oest –per on segueix la ruta- cap al Roc de la Clusa i Sant Julià de Cerdanyola. La pujada –recentment cimentada- és molt costeruda i el pendent és important fins a assolir un petit mirador (una glorieta) a l’esquerra, amb unes magnifiques vistes del Sobrepuny, les Roques de Picamill i més a la dreta el Coll de la Plana i la Serra de Fulleracs...

Però la ruta continua ascendint per girar, tot just creuar una riera, per una pista que s’enfila a la dreta. Després de passar la font de Cabanelles la ruta fa una ziga-zaga, deixant la casa a mà dreta (Cabanelles, utilitzada com a cobert per al bestiar) i enfilant tot seguit per un camí a mà esquerra que puja amb força. Dos revolts més enllà la ruta arriba a la Collada de Sant Miquel, amb la petita capelleta de fusta arran d’un pi a mà esquerra. Alguns corriols sorgeixen a banda i banda però la ruta travessa la porta pel bestiar i continua pel camí principal de la dreta, en una zona de fangueres habituals (i deixant de banda una pista ample que baixa a Sant Julià de Cerdanyola).

El petit pla que es travessa (Pla de la Clusa) durant uns 700 metres abans d’arribar al Coll de la Clusa era un espai habitual i protegit del Gall Fer tot i que recentment s’han realitzat unes enormes explotacions forestals modificant tot l’entorn. El camí que cal seguir és el que bo i planejant suaument va girant cap a l’esquerra fins assolir l’esmentat coll.

Cal girar a la dreta i 350 metres més enllà la ruta assoleix l’emblemàtic Roc del Catllaràs en una cruïlla de camins. A mà dreta, a tocar del Roc, baixa un camí cap a Sant Romà (força més dret). A l’esquerra la pista fa via cap a Vilada. La ruta segueix el camí més recte, després de passar una porta per bestiar entrant en una zona protegida per cavalls (Fundació Miranda). Seguint la pista principal, per un terreny sovint força enfangat, de seguida baixa entre unes extenses pastures, observant-se una masia (El Pla de l’Orri) allunyada al fons a la dreta. De sobte la pista fa un gir tancat de gairebé 360º -en direcció a la masia- mentre que la ruta continua per un camí no gaire ample que s’enfila fins a Coll Pan. Des d’ara, la ruta serà sempre cap a l’est carenant el Catllaràs. Així doncs, 500 metres més enllà, la ruta surt d’un espès bosc per, en obrir-se a unes grans pastures (el Cortal del Pla de l’Orri), continuar per un sender que planeja travessant els prats en un entorn meravellós, d’extraordinària bellesa, fins que la ruta surt a un petit bosquet i enllaçant, cap a l’esquerra, amb un GR.

El sender passa un collet rocós impressionant (Collada de Grau Pedrís), amb una cinglera a banda i banda enfilant-se cap a Puiglluent. Tanmateix, tot just la ruta comença a pujar cal estar a l’aguait del filat de l’esquerra, on hi ha una porta de pas, per travessar-lo i continuar a l’esquerra entrant en un bonic bosquet de pi negre. Seguint sempre les marques del GR, el sender fa una petit descens per entrar en un segon prat amb un filat a l’esquerra que el carena. Cal anar obrint-se cap a la dreta travessant un petit tram rocós per sortir, sempre seguint el sender senyalitzat, a un petit bosquet on finalment, hi ha una porta de pas per sortir a la banda del filat. La pista baixa de dret, pel migs dels prats (Pla Fondo de Dalt) sempre seguint el GR que després d’una forta baixada arriba a un segon prat (Pla Fondo de Baix). A la part baixa del prat, arran d’una porta canadenca (una reixa ubicada a terra per tal que el bestiar no travessi), s’observen diversos camins a banda i banda. Aquí la ruta pot ser un pèl perdedora; el més segur és seguir exactament els senyals del GR cap a l’est, que primer passen per dalt però paral·leles a la prolongació de la tanca canadenca, per, tot seguit, passar a l’altra banda sortint un camí, sempre cap a l’est. Aquí comença un dels trams més bonics del Catllaràs, carenant la Serra de Faig-i-branca, seguint sempre les marques del GR passant entre boscos de faig, pi negre i boixedes. En algun punt cal deixar puntualment el GR i seguir la ruta (corriol) que passa sempre per dalt la carena i que finalment, passat un petit bosquet de faigs (l’entorn és d’una bellesa espectacular), surt a un camí amb una forta baixada de pedres, que carena un petit collet: Collet de la Creu Melosa.

Fins aquí –i des del Coll Pan- la ruta ha seguit sempre en direcció est i carenant la part més alta del Massís del Catllaràs entre magnífics boscos de pi negre, prats i meravelloses fagedes. Però passat el collet, cal tombar a la dreta cap al sud, deixant de banda el camí que s’enfila cap a l’est. Uns 300 metres més avall, cal tombar a l’esquerra per una pista que primer puja lleugerament però tot seguit, va baixant deixant a banda petits camins oberts per treure llenya... Els paisatges aniran canviant mentre la ruta va fent un gran gir per un bosc de pi roig fins que 2,850 km més enllà assoleix un petit pla, que s’enfila al marge esquerra del camí. Val la pena deixar el camí per anar al punt més alt del pla, on hi ha una gran creu (Les Forques) amb una impressionant vista de Sant Jaume de Frontanyà. De nou a la pista, passada una casa (Frontanyà), la ruta continua pel camí de l’esquerra fins a una cruïlla de camins (500 m. més enllà d’un gran dipòsit). A l’esquerra la pista asfaltada baixa cap a la carretera de Sant Jaume (a poc més d’un quilòmetre, una bona opció si es vol anar a fer un mos o visitar el petit poble i la magnifica església romànica de descomunals dimensions). Tot recte, l’asfalt mena cap al Santuari de Mare de Déu dels Oms, actualment també casa de Colònies. Però la ruta continua pel camí de la dreta deixant de banda altres camins secundaris (com el que puja al marge dret, uns 50 metres més enllà) fins que a 1,5 km, quan la pista s’enfila de dret cap a unes cases que ja es veuen a mà esquerra (Les Lloberes), tomba cap a l’esquerra cap a un gran pla amb unes grans fangueres i un munt de camins. La ruta continua pel segon de més a la dreta que de seguida s’enclota cap al fons de la vall deixant a mà esquerra altres camins.

Arran del riu hi ha les restes d’un vell moli (Molí de Cortines) i unes feixes per sobre, les restes d’una masia enrunada (Cortines). Més amunt, les runes d’una altre masia (Cosp) que juntament amb altres masos dispersos, compartien l’esglesiola de Sant Julià de Cosp (molt amagada i a un quilòmetre de distància per un petit corriol, i impossible de fer en Btt).

Però la ruta segueix riera avall, seguint sempre el camí principal de la dreta i deixant de banda tots els camins que van apareixent a mà esquerra fins assolir Camp-rubí, uns 2 km. enllà, una magnifica masia en un preciós entorn.

La ruta continua baixant fins a un altre mas (Soldevila) on fa un gir molt tancat per agafar el camí de més a la dreta que s’enfila de dret cap al Mas de la Rota, girant a l’esquerra passada la riera. En menys d’un quilòmetre (deixant alguns accessos a masos i cases del voltant) de pista principal s’és al Coll de la Coma, on comença l’asfalt. La ruta continua per l’asfalt, deixant un font (hi ha un gran dipòsit a sobre) a mà dreta, per arribar tot seguit a Castell de l’Areny.