De Saldes a Gresolet

Des de la Revolució Industrial, bona part dels habitants del Pirineu i Prepirineu més rural van anar abandonant les seves llars cap a una forma de vida, potser no sempre més fàcil, però si més integrada socialment i amb més oportunitats de sobreviure i, sobretot, de fer-ho amb millors condicions. Mentre les ciutats i les colònies industrials anaven creixent, els masos, masies (i també esglesioles i santuaris) van anar quedant mig abandonats entre muntanyes. Algunes esglésies i santuaris, van acabar mig ensorrats (com a Santa Cecília de Riutort, per exemple). D’altres, van ser semi recuperats per hippies i neo-rurals, uns moviments que des dels anys 60 han estat reivindicat el retorn a la vida a la natura, fugint de les ciutats.

Aquest va ser el cas de Gresolet, que després d’un llarg període d’abandonament, va ser “ocupat” per un grup de hippies a finals del S. XX evitant que s’ensorrés definitivament. Posteriorment, molts grups d’aquests també han acabat marxant doncs la idíl·lica visió de la vida a la natura no sempre concorda amb la realitat. Però aquest període va permetre mantenir mínimament alguns indrets fins que poguessin gaudir d’una segona o “tercera” oportunitat, com així ha estat.

Ubicat en una meravellosa vall i envoltat d’un preciós bosc de faigs, actualment a sota el santuari hi ha la casa de Gresolet, un acollidor refugi, restaurat i molt ben condicionat.

Descripció

La ruta comença pel carrer principal (carrer del camí del Refugi) deixant de banda els carrers que baixen a la carretera o que pugen per darrera l’ajuntament, seguint un senyal que indica “Forn Pastisseria”.

Sense deixar mai l’asfalt i continuant sempre en el mateix sentit mantenint-se paral·lels a la carretera, la ruta assoleix 1,25 Km més enllà la pista que s’enfila cap al Pedraforca, girant a mà dreta en aquest punt. La ruta, al cap de 4 Km, arriba al mirador de Gresolet, un bonic indret per gaudir d’unes espectaculars vistes des de la falda del Pedraforca. L’asfalt s’acaba aquí però la ruta continua fins al Collell, on un pal senyalitzador indica el sender cap a Gósol (a l’esquerra) o la pista per on cal continuar, a la dreta, en direcció Gisclareny i Gresolet.

Sense deixar mai la pista principal, el camí segueix enfilant-se pel Coll de les Bassotes i fins al Coll de Torn, on comença la baixada. Després d’una ziga-zaga a prop d’un abeurador la ruta arriba al Coll de la Bauma, a uns 16,75 km de la sortida, tombant cap a la dreta a la cruïlla de camins. Val a dir que a l’esquera, en direcció Coll de la Bena, hi ha una petita àrea recreativa a escassos metres. La ruta baixa per un paisatge meravellós, sovint força obac, de grans fagedes fins a assolir en 3 km el santuari de Gresolet, al costat d’una àrea recreativa.

Com a molts santuaris -sobretot els ubicats en zones de muntanya-, l’indret consta de l’església i una casa hostatgeria -en una mateixa construcció- doncs sovint els peregrins podrien trobar condicions adverses i calia fer nit –i de forma segura– en el mateix indret. De fet, l’hostatgeria està activa com a refugi actualment i una mica per sota hi ha el nou refugi “Casa de Gresolet”.

La ruta continua baixant passant per uns entorns de gran bellesa, fins assolir finalment 4 km més enllà, el punt més baix del recorregut (970 metres), al fons de la vall. La ruta segueix sempre el camí més marcat en direcció la carretera de Saldes, deixant de banda, a dreta i esquerra, accessos a diverses cases i masos.

Hi ha tot just 600 metres de carretera -que s’enfila amb força tot just passat el pont- abans de trobar el primer trencall cap al poble -a mà dreta- que puja fortament per entrar, finalment, a la plaça del Pedraforca, davant de l’ajuntament.