Serrateix i la vall de Navel

Pel “baix Berguedà”, a la banda est del Llobregat, transcorre una riera habitualment força concorreguda i envoltada de càmpings, cases de turisme rural i altres establiments turístics. Òbviament, ens referim a la Riera de Merlès. Tanmateix, a l’oest del Llobregat –tot i que a la vall del Cardener-  hi ha també una bonica riera que transcorre durant un gran nombre de quilòmetres pel Berguedà fins que finalment, entra al Bages per unir-se al Cardener. Totalment desconeguda, amb nombrosos gorgs, alguns embassaments i un munt de racons d’extraordinària bellesa, la Riera de Navel roman absolutament ignorada al turisme, en part potser per l’escassetat de comunicacions, en part també per l’orografia i potser també per la manca de nuclis importants al seu voltant.

Descripció

Des del monestir de Santa Maria de Serrateix, la ruta enfila carretera amunt tombant a al dreta per la pista asfaltada cap a Súria després de passar pel davant de l’ajuntament. Tot just passat un càmping cal tombar a l’esquerra cap a l’Albereda. Tanmateix a uns 120 m. la ruta deixa el camí de l’Albareda i tomba pel camí de l’esquerra. La ruta baixa cap a la riera fent alguna ziga-zaga deixant de banda altres camins més planers. Puntualment passa a la vessant dreta de la riera per tornar a la banda esquerra, 30 metres més enllà, per un camí que s’enfila deixant de banda el camí de la dreta de la riera. De fet, el camí deixa el torrent de la vall de la dreta per continuar pel fons de la vall de l’esquerra sempre pel fons del torrent. A estones per la dreta, a estones per l’esquerra, la ruta segueix sempre pel camí més fondo del torrent de la riera de Sant Cugat que més endavant s’anomena de Rasa de la Coma, sortint al peu d’un vell mas (els Plans). Aquí apareixen tres camins, gairebé paral·lels, essent el de més a la dreta i el de més a l’esquerra els més destacats. Cal seguir pel camí de més a l’esquerra deixant de banda un desviament de més a l’esquerra que apareix uns 50 metres més enllà. La pista principal de seguida travessa la carretera i continua per un camí que apareix a l’altra banda, seguint les indicacions de Sant Joan de Montdarn. La ruta continua per una pista principal -ben senyalitzada i de bon fer-, amb unes formes rocalloses força singulars fins a arribar a una pista asfaltada tot just entrant a Sant Joan. L’església, tot i que originalment romànica (del 922), actualment només en conserva l’absis amb multitud d’elements gòtics, renaixentistes, barrocs i força més contemporanis. Tanmateix, l’indret té un fort encant. Val a dir que des de la pista asfaltada s’observa una petita capelleta ubicada a la petita cinglera de pedra de l’altra banda del poble.

En la cruïlla del davant del poble la ruta segueix un camí indicat marcat com a PR en direcció al Balaguer. Mig quilòmetre més enllà, la ruta tomba a l’esquerra, deixant de banda el camí cap a Les Cases de Sant Joan fent via cap al Balaguer per un camí que puja còmodament i que segueix el GR 176 (tot i que les marques del GR a vegades pugen pel dret i el camí ho va fent amb diverses ziga-zaga).

Cal deixar l’accés al Balaguer a l’esquerra i seguir per la pista principal. A dalt del turó s’hi observa l’església de Sant Martí de Balaguer i les runes de l’antic Castell del Balaguer.

La ruta segueix sempre el camí més marcat, deixant de banda diversos trencalls a mà esquerra i un camí a la dreta a uns 550 metres del Balaguer. El camí baixa lentament cap al fons del barranc per un paisatge encara relativament erm pel gran incendi del Bages i Berguedà del 94, fent un gran tomb cap a la dreta assolint la Riera de Navel, a tocar d’una impressionant casa de turisme rural (Cal Rebotit).

La ruta travessa la riera amb nombroses basses i gorgs i segueix sempre paral·lela al riu, baixant cap al sud. Ben aviat la ruta passa pel costat del bonic pantà de Serrateix, un indret tranquil i acollidor per seure i gaudir de l’entorn. Tot seguit la ruta torna a passar a l’altra banda de la riera de Navel, passant a tocar del Molí de Vilajussana i les runes del Mas del Llop, després de deixar diversos camins a mà esquerra, per un entorn meravellós. Els boscos aquí arran del riu són magnífics, barrejant-se trams de riu de ribera –quan al ruta passa arran del riu- amb boniques pinedes i algunes alzines. Aquest tram és de molt bon fer; atès que té suaus  pujades i baixades i fins i tot a l’estiu és ombrívol.

Uns 400 metres més enllà d’una petita ziga-zaga cal girar a la dreta (tot i que a la tornada se seguirà el camí de l’esquerra) seguint paral·lels a la riera deixant de banda altres camis a mà dreta i esquerra seguint sempre pel camí principal... fins a assolir l’asfalt. En 100 metres s’arriba a Navel.

L’actual construcció, del S.XVII, es tracta d’una impressionant masia tradicional catalana, amb grans arcs ubicats a cada pis de la façana de migjorn. Se sap que l’indret estava habitat molts segles abans ja que en l’època medieval estava en mig de la ruta principal enter Cardona i Berga, forçament transitada. Al costat hi ha l’església de Sant Vicenç de Navel, romànica i de gran interès.

La tornada es realitza pel mateix camí de l’anada. Uns 850 metres més enllà de l’asfalt apareix un camí a l’esquerra que s’enfila suaument. La ruta hi puja puntualment fins a assolir un singular pontet de pedra, d’especial bellesa. De nou al camí principal, es continua paral·lel a la riera de Navel fins a trobar uns 500 metres més enllà, el camí per on s’havia baixat (a l’anada) a mà esquerra. Aquí la ruta ha de continuar recte, per la pista de la dreta que tot just creuar el pont gira a l’esquera. A partir d’aquí, comença un tram de forta ascensió, que fent nombroses ziga-zagues, puja 200 metres en tot just 2 km... fins a sortir, finalment, a Capdecosta.

La ruta passa per darrere el mas per enllaçar amb la carretera asfaltada BV-4235 que mena de Cardona a Serrateix. De fet, tot just entrar a l’asfalt, hi ha exactament 1,5 km fins a Santa Maria de Serrateix.