Tresors de Casserres

D’entre totes les rutes fàcils, una de les més sorprenents és, sens dubte, la dels Tresors de Casserres. Tot i que part d’aquesta ruta transcorre pel terme municipal de Puig-reig, la diversitat d’entorns, la varietat d’indrets, el gran nombre de masos i masies, ermites i esglesioles,... al capdavall, el munt de tresors que amaga Casserres sorprèn a tothom que fa la ruta. I és que a Casserres hi destaca el gran nombre d’elements i singularitats que hom pot anar trobant pel seu terme municipal. Això fa que aquesta ruta, malgrat no ser excessivament llarga, sigui força lenta per les constants aturades que comporta l’itinerari, oferint una proposta molt distreta i atractiva.

Descripció

La ruta comença travessant la carretera i seguint el carrer del Camí de Cardona per tombar, tres travessies després, a l’esquerra pel carrer Barcelona. Es travessen uns camps per un petit senderó que surt a un grup de coberts i masos. Es descarta el primer camí de la dreta per continuar pel segon. Ben aviat finalitza l’asfalt –passades diverses cases a mà esquerra-  i cal continuar per la pista que suaument planeja. Quan tot just comença un revolt a mà dreta, cal deixar el camí principal per seguir pel camí de l’esquerra. Seguint de dret, mig quilòmetre més enllà, apareix la pista asfaltada que cal seguir escassos metres. En efecte, davant d’una acollidora masia a l’esquerra (amb piscina inclosa) en un petit prat, surt un camí a mà dreta -en un minúscul bosquet de joves alzines- que cal seguir: el Camí de Madrona!. El camí s’enfila suaument per una bona pista. Arribant a Madrona -a mà esquera- opcionalment es pot seguir per un sender que segueix recte i que tot seguit torna a enllaçar amb la pista principal provinent de Madrona. Els darrers meteres fins al mirador són per sobre de sòl de llosa, tan típic del Berguedà i el Lluçanès... Però val la pena asseure’s al costat del punt geodèsic de “Roca Madrona” per gaudir de la vistes des d’aquest indret. Al peu es veu una pista asfaltada per on continuarà posteriorment la ruta.

La sortida és per un petit senderó que dóna la volta a la roca baixant per la vessant est cap al nord ben a prop d’una petita bassa que es veu bo i baixant. Un cop a la pista ampla, la ruta continua cap a la dreta fins a la pista asfaltada, de nou a la dreta. Aviat s’assoleix Sant Sadurní del Fonollet, a mà esquerra. Una petita esglesiola en un bell paratge...

La ruta continua avall fins passat el pont. Abans de començar la lleu pujada fa un tomb a l’esquerra, per un camí que de seguida mostra un bonic embassament, enmig d’un bosquet de pins i alzines i camps.

De nou a l’asfalt, comença l’ascensió –ara sí- per l’asfalt durant uns 800 metres. De fet, poc després de passar uns grups de granges a mà dreta, la ruta torna a enfilar-se en tombar a la dreta per un camí asfaltat. Ben aviat la ruta gira a l’esquerra per un camí que hi ha després d’una granja envoltada d’una tanca de totxana vermella.

La ruta baixa suaument uns 300 metres per tornar a enfilar-se suaument tot just passat una casa a mà dreta...arribant a una altra pista. Cal girar a l’esquerra i ben aviat s’observa arran mateix del camí una enorme alzina; l’Alzina Grossa o l’Alzina del Colls, que amb una capçada de més de 32 metres, està catalogada com a arbre monumental de Catalunya.

Després d’alguns bassals, el camí finalitza a una pista asfaltada: el Camí de Cardona. Cal girar a l’esquerra i uns 350 metres més enllà, a la dreta, per un camí indicat com a Cal Geníc. Es deixen de banda alguns camins que giren a dreta i a esquerra cap als masos i masies del voltant fins que a uns 750 hi ha una cruïlla de camins. A l’esquerra la pista baixa cap al Roc de la Mel (mig quilòmetre més avall), un enorme roc arran del Camí de Cardona amb nombrosos senyals i forats a la roca. Recte, la ruta mena cap a les runes d’una petita edificació (Barraca de Bellús). Però la ruta gira a la dreta per on continua l'asfalt. A l’alçada d’un preciós mas (Ripés) ubicat a mà dreta del camí, hi ha a la banda esquerra, diverses tines excavades a la pedra en un terreny de sòl de llosa.

Uns 250 metres més enllà de Ripés la ruta deixa el camí principal que segueix enfilant-se per tombar a l’esquerra per una pista secundària que baixa lleugerament a l’inici però cada cop amb més intensitat fins a una petita placeta on el camí farà tot seguit una petita ziga-zaga. En aquest punt, si es vol, es pot continuar pel camí i després de la ziga-zaga girar a l’esquerra per observar un petit i bonic embassament. Però la ruta, des de la placeta d’abans de la ziga-zaga continua per un senderó molt clarament marcat que baixa cap a la Balma de les Set Portes. Un indret sorprenent. Una enorme balma que feia d’aixopluc a set habitatges enclotats a sota dins d’un frondós bosc...

La ruta continua pel preciós sender fins que, passat un fons de torrent, cal –puntualment-, arrossegar la bici a peu per pujar unes escales per tal d’assolir Ca l’Escaler, un bonic allotjament turístic. Des de l’aparcament de Cal l’Escaler cal seguir la pista asfaltada que s’enfila fent una forta giragonsa a l’alçada de Cal Gatzerí. Voltant la casa la ruta continua enfilant-se –deixant de banda una pista que baixa- fins que uns 500 metres més enllà apareix una cruïlla. La ruta segueix per la pista asfaltada de la dreta que ben aviat passa pel davant d’una bonica casa (La Torre del Boixader) amb una pista de tenis (deixant de banda la pista que tomba a la dreta cap als masos de La Rovirassa, Cal Trumfet, Cal Viudet...). La pista asfaltada continua fins a una cruïlla de camins, ubicada en una zona de sòl de llosa. Cal seguir pel primer caminet a l'esquerra –gairebé corriol- deixant l'asfalt, aquest corriol transcorre entre els camps i de seguida passa per l’esquerra d’un petit i bonic bosquet d’alzines i pins en el que hi acaba entrant.

El caminet mor enmig d’una intersecció, seguint la ruta per la pista asfaltada, mantenint el mateix sentit. De seguida la pista asfaltada comença a baixar passant per unes pistes de pàdel i de tennis fins assolir un petit camp d’esports. Just abans s’observen les marques del GR del camí que hi passa pel darrere, a mà dreta, per on cal continuar i que finalitza a la carretera, tot just entrant al poble.

Seguint el carrer principal la ruta fa un gir a l’esquerra pel Camí de la Font –tot just abans del Kursaal– fins a arribar al carrer de les Escodines. A la dreta s’arriba a la Plaça de la Creu, ombrívola i acollidora, tot just davant l’Ajuntament. I, finalment, continuant per la part alta de la plaça, s’assoleix la Plaça de Santa Maria, el punt de sortida.