Per les Colònies del Llobregat

La majoria de grans rius han estat, arreu del món, eixos d’activitat econòmica en els seus territoris ja sigui com a base del transport (fluvial, òbviament), ja sigui com a element creador o difusor de pobles i cultures però, sobretot, i en una gran majoria, com a nucli de creació d’empreses sovint aprofitant la pròpia força de l’aigua. Aquest és el cas del Llobregat que va arribar a arreplegar 34 colònies tèxtils. Val a dir que bona part (23, o sigui, 2/3 parts) concentrades en un tram relativament curt –entre Manresa i Cal Rosal-. Sens dubte, una proporció extraordinària no gaire habitual en altres rius del món. Aquesta altíssima concentració es deu una sèrie de conjuntures que es donaren alhora: la facilitat d’aconseguir mà d’obra barata (sovint provinent del camp, que encara patia la crisi de la fil·loxera de no gaires anys enrere), de disposar d’energia pràcticament gratuïta arran de riu (la hidràulica), d’una bona demanda de productes tèxtils (bona part per a l’exportació),... i tot plegat en plena revolució industrial.

En aquesta proposta es “descobreixen” fins a 6 antigues colònies arran del riu amb les seves idiosincràsies i particularitats, en un recorregut de 17,5 km (fàcils de retallar) de molt bon fer. A més, bona part del recorregut segueix el PR 144 i el GR 270.

Descripció.

Des de l’aparcament de Cal Rosal (o la Colònia Rosal, origen de la població), davant de la zona de bars i restaurants, a tocar el porxo de la Porta del Comerç. Aquí es fa el famós mercat del bolet de Cal Rosal. La ruta continua carretera amunt, cap a l’altra banda de la rotonda, en direcció Berga, per entrar, puntualment a l’antiga colònia, a la dreta a l’altra banda del pont. Alguns espais han estat reutilitzats per petits tallers o magatzems.... Tornats de nou al davant de l’accés a l’església de la colònia, cal baixar per un camí senyalitzat que s’observa tot just abans del pont, al costat dret, de la carretera que baixa a Manresa. Es travessa un petit rierol i cal pujar a peu (és l’únic indret de tota la ruta) al costat de les restes d’un antic molí (Molí de Minoves). A partir d’aquí la ruta segueix un sender força ben marcat, paral·lel al riu per un paisatge de vaumes fins que s’enllaça amb un camí ample (tot i que força malmès). A l’esquerra es deixa el pont nou (i les restes d’un antic pont medieval) seguint per la mateixa vessant del riu pel camí marcat que s’enfila una mica cap a Sant Vicenç d’Obiols. A més de ser una magnifica església preromànica, el que més destaca són les nombroses tombes antropomòrfiques que hi ha al seu voltant, excavades a la pedra. Des d’aquest turó les vistes són molt agraïdes....

La ruta baixa en direcció l’Ametlla de Casserres (està indicat) deixant Obiols a la dreta. De seguida s’observa una altre colònia –La Plana– al peu d’un nou polígon industrial. Paga la pena donar un petit tomb per tenir una idea de les dimensions dels habitatges. De fet, aquesta es troba força habitada. De nou al punt on hi ha la primera casa, cal baixar per un carrer que mena cap al riu, entre polígons, per trobar tot seguit cap a la dreta les marques del sender que passa paral·lel al riu. Aquest preciós sender, -que fins i tot té un petit pontet de fusta meravellós- passa per sota el pont que comunica La Plana amb l’altra banda del riu. El sender continua ben arran del Llobregat fins a entrar a l’Ametlla de Casserres. Atenció a l’entrada, perquè és pel mig d’un polígon, sense gaire visibilitat. Sense travessar el riu, cal seguir les marques del GR que travessen una nova colònia (Colònia Monegal, la tercera de la ruta), amb els seus característics habitatges... Al fons, com un gran palau o castell, s’observa la casa de l’amo d’enormes dimensions. Cal seguir pel carrer principal, paral·lel al riu, per continuar fins un tros més enllà de les darreres casetes de la colònia fins que passat un tram de carrer amb els plataners a l’esquerra, s’arriba a una cruïlla de carrers. Cal seguir pel de l’esquera, que baixa fent una gran ziga-zaga passant per sota l’autovia de l’eix del Llobregat.

De fet, tot just passar sota l’eix, la ruta continua per un bonic sender marcat com a GR, arran dels camps, paral·lel al riu, que finalitza en el camí que dóna accés a Gironella per la Font del Balç. Passada aquesta bonica entrada, cal continuar pel carrer principal de Gironella, tombant pel carrer Balmes i creuant el riu pel Pont Vell. De fet, tot just creuant el riu, s’observa a l’altra banda i a l’esquerra, riu amunt, els antics edificis de la Colònia de Cal Metre, la cinquena, actualment totalment integrada en el nucli urbà de Gironella.

A l’altra banda del riu cal girar a la dreta per un carreró estret d’esgraons de ciment que baixa fins al llit mateix del riu després de creuar un petit pontet de fusta. La ruta segueix riu avall per un llarg i deliciós camí envoltat de bosc de ribera. Ben aviat cal travessar un estret canal per un petit pontet, continuant sempre paral·lels a riu, alternant trams de bosc amb trams d’asfalt o de ciment. Finalment, s’observa, a l’altra banda del riu, abans d’assolir un pont, una gran construcció: Cal Bassacs, una de les grans colònies del Llobregat, amb dues fàbriques i una colònia amb centenars d’habitatges. De tornada la ruta hi passarà pel mig.

La ruta continua baixant pel cantó esquerra del riu i uns 150 metres més enllà del pont cal deixar de banda la pista asfaltada per continuar per un camí de terra que baixa pel fabulós bosc de ribera. És un camí fàcil i planer, d’esplendorosa bellesa. Passats uns camps cal estar a l’aguait per trobar un petit senderó a la dreta que mena cap a un petit  berenador, arran mateix d’una resclosa. A l’altra banda de la resclosa hi ha el canal per l’aigua que feia moure les màquines de Viladomiu Vell, la sisena i darrera colònia de la ruta.

De nou al camí principal, encara cal baixar una mica més riu avall –ara per un paisatge de pins- seguint el PR 144. El camí cada cop és més estret i finalment esdevé un corriol preciós, enmig d’un magnífic bosc de ribera. De seguida cal girar a la dreta i travessar el riu per un petit pont: La Palanca de Viladomiu Vell.

Es continua encara baixant però ara per la vessant dreta, arran dels horts. Són alguns dels horts que tenien dret els treballadors de les fàbriques, per autoconsum. De seguida cal tombar a la dreta per un petit pont, que travessa el canal arran mateix de l’església. Finalment, es surt al nucli central de Viladomiu Vell. A l’esquerra l’església. Més enllà els habitatges dels treballadors i encara més enllà, riu avall, la fàbrica d’enormes proporcions. Al davant, la torre de l’amo, una bonica torre d’estil modernista.

Però cal tornar cap al punt de sortida i per això, la ruta gira a la dreta per la carretera asfaltada que s’enfila fins a l’antiga carretera del Llobregat (actualment, la C-16z). Passada una petita rotonda, la ruta segueix per la carretera que accedeix a la Colònia Bassacs. La ruta continua per la carretera principal cap a Gironella, però si es vol veure la colònia més a prop, només cal seguir les indicacions cap al Polígon de Cal Guinyola a la dreta de la ruta. Travessat el polígon, la ruta continua pel costat de la fàbrica i la Torre de l’Amo fins a sortir de nou a l’accés principal de Gironella.

La ruta creua Gironella pel carrer principal i continua per l’antiga C-1411z que de seguida empalma de nou amb la C-16z fins a Cal Rosal.