Via verda de Cal Rosal a Pedret

Entre totes les rutes verdes, la més fàcil és, sens dubte, la via verda de Cal Rosal a Pedret. Construïda a finals del S. XIX, la línia de Manresa a Berga i Guardiola va ser clau pel desenvolupament del Berguedà durant el S. XX, sobretot durat la primera meitat del segle. A nivell industrial, la línia de tren va permetre el transport del carbó i del ciment des de l’Alt Berguedà cap a Manresa i Barcelona. En segon lloc, va ser fonamental per comunicar la gent del mon rural a la ciutat, ja fos per motius laborals, d’estudis, mèdics o simplement, per passar un dia d’esbarjo. I en tercer lloc, va ser un puntal més per donar sortida a l’excursionisme i el turisme de muntanya que tot just començava a ressorgir a partir dels anys 50. Als anys 70, amb la popularització de l’automòbil privat, el lent però constant tancament d’explotacions mineres i d’indústries tèxtils (el tren tenia parades a nombroses colònies) el servei va anar decaient tot i que fou la construcció de la Presa de la Baells el que obligà al tancament definitiu. La construcció de noves carreters i variants ha malmès, dissortadament, bona part del traçat, però entre Cal Rosal i Pedret es conserva e traçat en perfecte estat. Un recorregut extraordinàriament fàcil (en 6 km s’enfila 70 metres, poc més d’un 1 %) amb túnels (3), boscos, i l’extraordinari pont de Pedret al costat de la magnifica església de Sant Quirze.

Descripció

Ubicats a l’aparcament d’autocars, al nord de la rotonda principal (i única) del poble, la ruta comença en direcció nord, seguint sempre el camí principal (el més marcat). Aviat apareixen els primers túnels (en teoria il·luminats, tot i que a vegades alguns actes vandàlics els malmeten) i el pont que deixa el riu a ma dreta de la ruta. Al 4.5 km apareix el fantàstic pont medieval de Pedret.

De construcció gòtica, tot i que els fonaments són del S. XIII, és una de les construccions civils més antigues del Berguedà. A destacar les nombrosos forats a terra que hi ha a les zones rocoses a la llera del riu. La primera filera corresponen, molt probablement, a un antic pont anterior de fusta mentre que la resta, corresponen a diverses rescloses construïdes al llarg del temps d’un molí, ja desaparegut.

La ruta travessa el pont i s’enfila per la pista que arriba a Sant Quirze de Pedret.

Tot i que apareix esmentada l’any 983 (preromànica), no es té coneixement de la data de la consagració d’aquesta magnífica església depenent de Sant Llorenç prop Bagà. Sí es té clar que es fan algunes reformes i ampliacions a finals del S. XII, reforçant les parets interiors per la construcció d’un sostre de volta de canó que substituïa l’anterior de fusta. Al S. XIII s’hi va afegir un primer campanar (de torre quadrada) que probablement es va esfondrar durant els nombrosos terratrèmols del 1.427 i 1.428. Al S.XVIII es torna a afegir un nou campanar (aquet cop d’espadanya) que s’acaba enretirant pel seu mal estat durant les obres de reconstrucció de final del S. XX.

Però el que més fascina són les impressionants pintures de l’interior, sobretot els fragments de les de l’absis, del període preromànic i la resta de pintures romàniques de l’interior de l’espai. Val a dir que el que ara hi ha són fidels reproduccions doncs els originals romanen a diversos museus.

Travessant de nou el pont medieval, a ruta continua per la via verda encara uns 600 metres més fins al punt on l’esfondrament d’un pont sobre el Llobregat no permet continuar.

La tornada és per la mateixa via verda, sempre en direcció sud, riu avall.