L'Ametlla de Merola

És la colònia situada més al sud de la comarca del Berguedà. Pertany al municipi de Puig-reig, malgrat que sigui més propera al nucli de Navàs (Bages).

Història

Els orígens remots de la colònia de l’Ametlla de Merola els hem d’anar a buscar a Vilassar de Dalt (Maresme), d’on era fill Mateu Serra, un fabricant emprenedor que a mitjan segle XIX adquirí els terrenys on avui trobem L’Ametlla per a construir-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l’aigua del riu Llobregat com a font d’energia.

El 1864 es començà a construir la fàbrica i catorze anys després, l’any 1878, ja hi treballaven 500 persones i s’hi havien construït noranta habitatges, una església i un edifici amb capacitat per allotjar cent quaranta noies. El creixement de la colònia, però, no s’aturà aquí: el 1880 els propietaris adquiriren nous terrenys per ampliar la colònia, el 1890 es començà a construir la nova resclosa i el 1913 l’Ametlla de Merola ja ocupava 98.577 m2.

El creixement de la colònia, però, no quedà exempt de tensions i situacions de conflicte. Convé destacar els esdeveniments que es desencadenaren l'any 1890. Aquell any es desenvoluparen un seguit de protestes, vagues i mobilitzacions dels obrers -que també afectaren la majoria de colònies del Llobregat- que portaren els Serra a accentuar les mesures de control envers la població de la colònia: la resposta més immediata fou l'acomiadament i expulsió de 200 treballadors de la fàbrica. Posteriorment, s’imposà la figura d’un únic director per a tota la fàbrica, el capellà esdevingué una figura cabdal de la colònia -l'ull vigilant de l'amo, l'intermediari amb els obrers- i, en definitiva, s’apostà decididament pel model i discurs paternalista d’oferir serveis, protecció i estabilitat a canvi que els treballadors es limitessin a treballar, obeir i no trencar la “pau social”.

Després de la Guerra Civil (1936-1939), i malgrat les dificultats dels primers anys de postguerra –marcats per la misèria, la repressió dels vençuts, l’autarquia, les restriccions elèctriques i l’estraperlo-, la colònia de l’Ametlla de Merola seguí ben viva fins als anys seixanta, quan es deixaren notar els primers indicis de crisi en el sector tèxtil. Els propietaris afrontaren aquests moments difícils arrendant a particulars alguns serveis de la colònia, reduint la plantilla i, posteriorment, renovant maquinària per poder ser competitius. Durant els anys vuitanta també es visqueren situacions molt complicades: les inundacions del novembre de 1982 i la crisi de final de dècada, que comportà una dràstica reducció de la plantilla de treballadors. La fàbrica, malgrat tot, continuà en funcionament fins l’any 1998.

Descripció

Fou el mateix impulsor de l’Ametlla de Merola, Mateu Serra, l’encarregat de definir i dissenyar l’estructura general de la colònia. M. Serra, que havia estat alcalde de Vilassar de Mar, tingué l’oportunitat, per tant, de crear un nou “poble” d’una manera planificada i ordenada. L’element central de la colònia, la fàbrica, fou emplaçat al bell mig del conjunt urbanístic, entre els habitatges per als treballadors i la casa de l’amo. Amb bona capacitat de previsió, al voltant de la fàbrica es deixà un espai disponible per si s’havia d’ampliar l’espai productiu.

Una particularitat de L’Ametlla és que els Serra aprofitaren les restes d’un vell molí fariner, el remodelaren, l’ampliaren i el convertiren en la seva residència a la colònia. Al contrari que altres colònies, la casa dels amos de l’Ametlla no esdevingué una torre espectacular i ostentosa sinó una àmplia i confortable casa d’aspecte pairal.

Els habitatges dels treballadors es construïren alineats en carrers llargs al voltant de tres places: la de l’església, la del mercat i la del teatre, que també és la plaça d’accés a la fàbrica. Els primers habitatges, els del carrer Vell, només tenien 50 m2. Posteriorment, se’n construïren de més amplis. La majoria dels habitatges encara avui existents tenen planta baixa i un pis a sobre. Són cases unifamiliars adossades que presenten com a particularitat una petita eixida que comunica amb la cuina. Aquest tipus d’habitatges, de color blanc, comporta que l’Ametlla presenti, més clarament que altres colònies, un aspecte de poble, un poble que ens recorda com eren abans les casetes dels menestrals i pescadors del Maresme; d’on era fill el fundador de la colònia. La blancor del conjunt de la colònia contrasta amb la pedra grisosa de l’església i la fàbrica.

Espais d'interès

El teatre: fou construït l'any 1902. Actualment encara s'hi representen els centenaris Pastorets de l'Ametlla de Merola.

L'església: edifici construït l'any 1882.

El cafè: tradicional punt de trobada, lleure, conversa i esbarjo dels ametllans.

Passeig dels plataners: agradable camí que ens condueix des del nucli residencial de la colònia fins a la resclosa.

El meandre del riu: la colònia de l'Ametlla de Merola està situada en un punt on el riu Llobregat dibuixa un meandre al voltant del qual es pot gaudir d'un atractiu i divers paisatge fluvial (vegetació de ribera, horts, camps, bosc, la colònia, etc.).