04 - Mirador a les Deveses, Sant Julià de Cerdanyola

Vi de muntanya

Heu sentit parlar mai del vi de Cerdanyola? Doncs tots aquests bancals erms que sostenen aquestes magnífiques parets de pedra seca van estar plantats de vinya. Segles enrere, els pobles de muntanya procuraven ser el més autosuficients possible i el vi era un aliment de primer ordre. A més, a mitjans del segle XIX, Catalunya va viure una veritable febre vinícola. El desastre de la fil·loxera a França va disparar les exportacions i va fer que se’n plantés arreu. Però la felicitat va acabar-se quan aquest petit insecte va creuar el Pirineu a finals d’aquell segle. En pocs anys, el maleït bitxet va arrasar totes les vinyes catalanes i no poques fortunes i il·lusions. Tal va ser el daltabaix que, a molts indrets no se’n va tornar a plantar mai més. Tampoc a Sant Julià de Cerdanyola, tot i que, si el planeta se segueix escalfant, qui sap si descobrirem un nou Priorat?

La fia faia

Hi ha una nit de l’any que les muntanyes que envolten Cerdanyola queden suaument il·luminades per una llum vella, molt vella, que ve de segles i segles enrere. És una nit freda i molt especial: és la nit de Nadal. Arriba el solstici d’hivern i a partir de llavors, les nits tornen a escurçar-se, els dies s’aniran fent més llargs i el cicle de les collites tornarà a començar. Per celebrar-ho, a Sant Julià de Cerdanyola i també a Bagà, cada vespre del 24 de desembre els veïns agafen les faies que han fabricat lligant manats d’una herba especial deixada assecar. Llavors pugen muntanya amunt on les encenen i des d’on comencen a baixar fins arribar a la plaça del poble. El soroll del foc sembla el d’un animal antic. Els que hi participen asseguren que aquella càlida llum els desperta un lligam profund amb un passat llunyà, perdut en la foscor que davalla dels cims nevats.