02 - Mirador de Sant Jaume de Frontanyà

L’elegància llombarda

L’església de Sant Jaume de Frontanyà és un dels exemples més harmoniosos i elegants de l’arquitectura romànica catalana. El nom de Frontanyà fa pensar en un antic poblament romà tot i que la primera notícia és de l’any 905, en plena reconquesta. El bisbe de la Seu d’Urgell —Nantigís— va consagrar una primera església, prop del collet de Creu Melosa, dedicada a l’apòstol vencedor dels sarraïns.

A finals del segle XI, quan les condicions van ser més segures, es va edificar un segon temple en l’indret actual. Sant Jaume va ser concebut com un monestir i comptava amb dependències i un petit claustre del qual s’han trobat alguns capitells i columnes. Des del segle XVII, ha estat l’església parroquial d’un petit nucli de cases i de diverses masies, en un racó de Catalunya on el temps sembla fluir més lentament.

 Pocs, però decidits!

Sant Jaume de Frontanyà és el municipi menys poblat de Catalunya; això però, no sempre ha estat així. A l’època medieval el poble comptava amb més de 300 habitants. Van arribar però, les terribles pestes de finals del segle XIV i després les guerres, els bandits, més pestes... i la població va minvar molt. Al segle XVIII, els carrers es van tornar a omplir de nens i de pagesos que s’afanyaven a conrear fins els vessants més dreteruts de les muntanyes. A finals del XIX el poble va començar a despoblar-se un altre cop. El 1975 només quedaven 15 veïns i semblava que acabaria deshabitat i en runes. Ja veieu però que això no ha passat. Els poc menys de 30 habitants que té ara el municipi estan decidits a impedir-ho. A més, tots són regidors del seu petit però eixerit ajuntament.