Volta La Llacuna

El relleu acinglerat de Vallcebre contrasta amb la planura de la sinclinal que proposa recórrer aquest itinerari. Un passeig fàcil i planer,  per ponts i camins que vénen d’antic com mostra algun tram encara empedrat, i que connecten masos, barraques, trumferes, fonts, etc. Elements indicadors d’un passat agrícola molt més recent que la llacuna que havia ocupat aquesta zona en l’antiguitat i que li dóna nom.

El  codi QR que anireu trobant en aquests indicadors, us enllaçarà a l’aplicació “Camins de Vallcebre“, per conèixer aspectes històrics, naturals i paisatgístics d’aquesta ruta.

Descripció

La ruta s’inicia a la plaça de l’Església, des d’on cal seguir el carrer que marxa pel costat de la rectoria fins a trobar el safareig de Cal Teixidor, recentment recuperat en el marc d’un projecte local. Poc després cal deixar la carretera asfaltada i continuar pel corriol graonat marcat com a PR que us portarà fins al pont romànic de Cal Xalet. Un cop creuat el torrent per aquest antic pont amb indicis d’haver estat construït entre els segles XII i XIII, cal enfilar amunt suaument pel camí de carro delimitat de parets de pedra seca, ja sigui per sustentar el mateix camí o les feixes del voltant fins a trobar el camí asfaltat que cal prendre cap a l’esquerra.

Davant el mas Cal Rodó, us podeu desviar uns 200m per acostar-vos a les restes del Forn de guix de cal Xic. Un cop retornats, caldrà seguir les marques grogues de xarxa fins a Cal Xic, on deixareu la pista asfaltada per continuar per l’esquerra per un camí de formigó. A 100 metres escassos cal girar cap a l’esquerra i seguir el camí de carro des d’on podreu gaudir d’unes vistes espectaculars de la serra del Cadí i el Moixeró, Ensija... Durant el recorregut anireu trobant diverses trumferes on es conservaven les patates o trumfos – totes elles identificades amb una petita placa-.  Així com la petita caseta de la llum que acollia una turbina que feu que cal Xic fou unes de les primeres cases de fora el nucli de Vallcebre que tingués electricitat.

Si us cal aigua un cop trobeu de nou el PR, podeu fer cap a la Font del Serrat que acostuma a fer un bon raig, si seguiu uns 100 m el camí de Sant Ramon. Retornats de nou a la cruïlla, cal seguir només un centenar de metres el PR per tot seguit continuar direcció a la Llacuna. Pel camí trobareu també la Font de la Teula (molt més minsa que l’anterior). Més passareu per la Barraca de Puig de Dacs i tot seguit creuareu la zona de badlands o xaragalls (terres dolentes). Trobareu després una bifurcació per si us voleu acostar a l’esllavissada, un esfondrament de terres i roques en una vessant de la muntanya que acaba formant un relleu abrupte. Passada la barraca del Pere Pauló, arribareu finalment a la Llacuna. Una extensa planúria humida, però que com el seu nom desvetlla havia sigut una llacuna, que amb el pas del temps, els materials del voltant han anat omplint fins a reblir-la completament i  assecar-la. A partir d’aquí el camí comença a davallar i us portarà novament a una zona de trumferes i zones de conreu. A mig camí encara trobareu una desviació per si us voleu acostar a una altre font, la Fonteta,  així com la trumfera de Cal Pera Paló i la barraca de cal Masoveret.

Un cop arribats a una masia, la Carrera, cal que baixeu a la dreta passant pel costat de la casa i de la següent, Cal Toni uns metres més endavant fins a arribar a una nova cruïlla de pistes i camins. A partir d’aquí de nou les marques grogues de la xarxa de camins us guiaran ara ja fins a final de la ruta. Cal seguir doncs el camí rural asfaltat cap a l’esquerra per creuar el torrent pel pont de Cal Toni,  on si us entreteniu una mica, podreu observar l’estructura dels ponts construïts en diferents èpoques segons les necessitats, un sobre l’altre. Pocs metres després deixareu la pista i continuareu per l’antic camí de ferradura a mà esquerra. El camí s’endinsa en una fresca roureda i encara es poden trepitjar alguns trams empedrats, reminiscència de l’origen medieval d’aquesta via. Es passa pel costat del Forat de Cal Ramon, un forat a peu de paret de pedra seca, que servia per guardar-hi les eines. I continuareu amunt passant per la Font Xaleta just abans d’entrar de nou al poble de Vallcebre.