Viaranys de Montclar i la Santa Creu

El sud-oest del Berguedà està constituït per un mosaic agrícola-forestal on s’alternen camps de conreu amb petits bosquets bàsicament de pi roig i pinassa amb roure o alzina. Petits turonets i torrenteres que solquen el terreny acaben configurant una ondulació interessant amb petits altiplans i fondalades. Montclar és un petit nucli situat en un d’aquests petits turonets, estructurat al voltant d'una plaça amb l'església parroquial a una banda i a l’altre la casa senyorial, coneguda com el Castell, possiblement construïda sobre les restes d'una antiga fortalesa.

Aquesta ruta proposa recórrer pels viaranys que uneixen aquest nucli amb l’indret de Santa Creu de Montclar que segons sembla podria ser el lloc més antic de Montclar, on potser fins i tot, hi va anar a rendir les culpes el conegut trobador Guillem de Berguedà, que tenia un dels castells a la propera serra de Sabata, a Montmajor.

Descripció

La ruta comença a la plaça de Montclar,  davant mateix de l’ajuntament, i s’endinsa per les cases cap al sud-est. Us semblarà que aneu a entrar a una de les cases, però no és pas així, passareu per sota una d’elles, té el pas soterrat de l’antic camí ral. Teniu un primer tram de baixada pronunciada, però que amb les habituals marrades dels camins de muntanya s’aconsegueix suavitzar. Mentalitzeu-vos que al finalitzar la ruta l’haureu de fer de pujada, és pràcticament l’únic desavantatge de fer els pobles dalt dels turons, en canvi els avantatges són múltiples, amb molta visibilitat i control de la zona, molt més solell i sense el clima extrem de les fondalades.

Un cop arribeu a la casa del Riu, tot canviarà. Aquesta casa, ara en runes,  fou durant anys una gran masia. Forma tot un conjunt amb els coberts adossats a la façana principal, el paller, el pou i la tina excavada a la roca. Si exploreu una mica, tot i que la vegetació ho va colonitzant, podreu observar cada element. L'estructura general de la casa mostra un edifici de possible origen medieval. Sembla que en els seus inicis seria una casa fortificada o domus dels segles XII-XIII i que posteriorment es va ampliar amb el cos de llevant entre els segles XVIII i XIX. Després de la casa i abans del paller, marxa el camí a la dreta, seguiu-lo fins al cobert més modern situat sobre una llosa. Passeu per davant del gran roure i al final de la llosa, surt el camí que us acabarà de baixar a la riera. En aquest punt la proposta és marxar pel camí rural de la dreta, i fer la tornada pel camí de l’esquerra (carretera enllà).

De seguida creuareu la riera per una llosa que l’aigua ha excavat i tot seguit trobareu una cruïlla de camins, cal que seguiu a l’esquerra. Arribareu a l’accés a la tina de la Riera de Montclar, que queda a pocs metres, a peu de carretera. Està plena de terra, però es pot apreciar el cercle superior que no és roca. Un cop retornats a la bifurcació, per continuar la ruta cal que seguiu la pista amunt, per un tram principalment forestal de pi i roure, que us obsequiarà amb algunes ombres. Us anireu enfilant de manera força pronunciada fins arribar a la zona del Rentador, on es suavitza. En aquest punt, si seguíssiu el camí de l’esquerra podríeu retallar la ruta, però per arribar a Santa Creu, cal que seguiu amunt a la dreta. Passareu pel costat d’una bassa i desembocareu a una pista asfaltada davant de cal Dominguet. Seguiu-la a l’esquerra i ben aviat us trobareu a la cruïlla de Cal Casó, ja del veïnat de Santa Creu. Un mas on encara és visible l’activitat agrícola. Aquí deixeu l’asfaltada i continueu recta amunt, seguint la pista arran de torrent o rasa del Casó, entrant de nou en una zona forestal. Arribareu a una nova cruïlla de camins, on cal continuar a l’esquerra, creuant el torrent i endinsant-se ja en una zona cada vegada més agrícola. A la següent cruïlla de pistes forestals cal també que seguiu a l’esquerra, ara cap al sud i ben aviat sereu a Casagua, una altre mas ja a tocar de Santa Creu, que tot i que ha sofert moltes modificacions té possible origen a finals de l’edat mitjana (s. XV).

Poc després ja veureu que esteu arribant a Santa Creu de Montclar.  El conjunt és esmentat ja l’any 983, i està format per l’església, el mas, la Creu contemporània, així com diverses sepultures excavades a la roca (documentades però de moment no localitzades). Tot i que no es conserven elements que denotin l’antiguitat de la masia, l'estructura mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església, al segle X-XI.

Després d’un descans merescut, per continuar la ruta, cal seguir el mateix camí rural cap al sud-oest, a partir d’aquí pavimentat. Les vistes es van obrint, tenint grans panoràmiques amb les cingleres de Capolat al nord. Arribareu a una carretera local asfaltada just davant de cal Seuba. Cal seguir-la primer a l’esquerra i de seguida a la dreta per l’asfaltada direcció Montclar i Casserres, cap al sud). El desavantatge de caminar sobre asfalt, quedarà compensat per la tranquil·litat i les magnífiques panoràmiques que tindreu, ara també obrint-se cap al sud, amb Montserrat, la Serra de Montmajor coronada per la torre, etc... i tot el mosaic agrícola que la pagesia s’encarrega de mantenir. Passareu pels masos de Sabaters, cal Gavatx i Emprius on la carretera pren orientació oest.  Més endavant no us heu de confondre amb la que accedeix a cal Pere, continueu a l’esquerra i trobareu cal Xavier. A partir d’aquí la baixada es fa més pronunciada, i veureu clarament el vostre destí; la fotogènica imatge de Montclar dalt del turó capaç de transportar a altres temps.  Després d’un revolt molt tancat, podreu recuperar el ferm de terra seguint l’antic camí a l’esquerra que us estalviarà un bon tomb que fa aquí la carretera. Un cop recuperada, només l’heu de seguir uns pocs metres a l’esquerra, tornant a passar pel costat de la Tina de la riera de Montclar, i sereu ja a la bifurcació de camins per on heu baixat de Montclar.

Ara us toca fer-la de pujada. Si no us hi heu fixat abans, fixeu-vos ara abans de creuar la carretera amb una roca gran que us queda a l’esquerra. És coneguda com la roca dels Morts. Degut a que el cementiri de Montclar es troba al nucli i situat en un lloc elevat respecte a les cases de l'entorn, la gent que vivia a aquesta banda que heu recorregut, quan duia les despulles d'algú que s'havia mort, descansava a meitat del camí en aquesta pedra plana abans de fer la darrera pujada fins al nucli.

Un cop de nou al nucli de Montclar si no ho heu fet abans és moment per deixar-se portar per la màgia que ofereix aquest petit llogarret.