De Vilada a Sant Sadurni de Rotgers

Molts són els camins per accedir a la petita església romànica de Sant Sadurní de Rotgers (s. XI-XII). Una altra ruta d’aquesta sèrie descriu el camí des de Borredà. Aquí la proposta és una ruta pels camins de Vilada, passant per varis masos i els típics boscos de pi roig d’aquesta zona.

Descripció

Aquesta ruta s’inicia davant de l’ajuntament de Vilada, i cal seguir inicialment les marques del PR-C 147 fins a trobar la bifurcació amb el Camí ral de Vilada a Borredà. Seguiu tot el carrer recte a la dreta fins a trobar la pista que puja a la Clusa. Allà es troba amb el GR241 que haureu de seguir direcció Borredà. Un corriol us conduirà a la carretera de castell de l’Areny, seguiu-la a la dreta fins el corriol també a la dreta que baixa a la carretera, just en el pont de Vilada o de cal Pei. Cal creuar-lo i agafar la pista que s’enfila ràpidament a l’esquerra. Us portarà fins al Collet dels Pous on deixareu les marques de GR i us continuareu enfilant seguint el Camí de Vilada a Rotgers (per la baga), ara majoritàriament és una pista. Si esteu atents però a mig fer, podreu retallar-la pel corriol que fa drecera. Just abans de sortir una altra vegada a la pista, veureu tres pedres pintades de vermell: són les marques per delimitar els termes de les finques. La pedra central sempre és la més gran, és el terme i marca el punt exacte del límit; les petites s’anomenen filloles. L’orientació de les pedres indica la direcció que segueix el terme. Les pedres també poden estar pintades en altres colors (groc, blanc...); o, si el terreny és molt rocós i no permet enterrar pedres, els termes es marquen amb tres ratlles tallades en una roca. Si camineu molt per la comarca, veureu sovint aquestes marques.

            Just abans d’arribar a la casa del coll de la Mola -ara en runes-, la ruta deixa la pista per pujar pel camí de la costa fins a trobar el camí que portava a la casa de la Baga. A mesura que pugeu per la cresta, veureu les parets de pedra seca d’antics camps; intenteu imaginar-vos la feina que suposava construir aquestes feixes –diuen un any de treball per hectàrea- i després conrear-los. Evidentment, les zones de bosc eren molt més reduïdes.

            El camí amb fort pendent, creua una pista i continua pujant. Quan s’aplana i s’eixampla és un bon moment per contemplar, en les clarianes, les bones vistes de les muntanyes de Vilada i de Castell de l’Areny. El camí va a parar a una pista més ampla amb clares mostres d’una activa explotació forestal. La ruta no passa just per la casa de la Baga, però val la pena arribar-hi i veure una típica masoveria, probablement construïda al segle XVIII i que té una particularitat: dóna l’esquena a la vall i mira cap a la costa de la muntanya. Per a una mentalitat moderna aquest fet es fa estrany, ja que es privaven de la vista més bonica; però cal pensar que en aquella època el més important no eren les boniques vistes sinó l’orientació cap al sol.

            A continuació cal seguir la pista, ja amb un pendent molt més suau fins als camps de la casa del Putxot, on hi ha una petita bassa i es veuen les restes de la casa sobre un petit turó. És un lloc tranquil per descansar i gaudir del paisatge. Cap al sud-oest es veu la casa de la Baga, d’on veniu. Ben aviat la ruta enllaça amb la pista pavimentada que va a Sant Sadurní de Rotgers, on s’ajunta amb el GR 4. Seguiu-la uns metres a l’esquerra i ben aviat arribareu a l’església romànica de Sant Sadurní de Rotgers, també a mà esquerra. La construcció que veureu és dels segles XI al XII, tot i que hi ha documentació que parla de l’indret de Rotgers que disposava d’església l’any 938; però en tot cas segons pels estudis fets fins al moment sembla que aquesta església primitiva o va ser arrasada o bé estava situada en un indret fora dels límits estudiats. Des de la seva restauració finalitzada l’any 2004, ha estat inclosa en la xarxa de monuments visitables de la Diputació de Barcelona. Si podeu, és del tot recomanable fer la visita guiada, on us donaran una informació molt completa sobre la història i la construcció de l’església.

Seguint la cresta de darrere de l’església, arribareu en un parell de minuts en unes restes de murs adossats a una paret rocosa. Són les restes d’una o dues cases medievals, de la mateixa època que l’església. S’hauria d’imaginar unes cases amb una o dues estances i una teulada d’un sol pendent.

            En tornar enrere per iniciar el camí de retorn a Vilada, cal descendir fins el trencall de la casa del Putxot per on heu vingut i seguir uns pocs metres més la pista asfaltada fins que marxa el corriol marcat com a GR 4 cap a la dreta. Si voleu abans, podeu seguir uns metres més la pista i acostar-vos a la font de cal Cirera, i la petita ermita de Mare de Déu de la Mercè de Cirera d’època moderna, a uns 600 metres cap a la dreta.

            El corriol de baixada us portarà a la pista del Pontarró, que cal que seguiu avall. En el Pontarró, hi teniu una cruïlla de camins, on deixareu les marques del GR 4 que us portaria fins a Borredà, i continueu per la pista principal seguint les marques grogues, que baixa per la banda dreta de la vall del Pontarró, primer a tocar del torrent i després més alçats. Arribats a una cruïlla de pistes forestals, veureu el camí a la dreta que cal seguir fins a trobar de nou una pista forestal, seguiu-la a la dreta. Si voleu abans però podeu acostar-vos per l’esquerra a la casa de Capdevila, una masia del s. XVII-XVIII, restaurada la dècada dels 90 del segle passat i actualment habitada. Sobretot sense molestar, esteu en una propietat privada, respecteu-la.

La pista fa un petit repetjó passant per una zona d’antics conreus i les restes d’una barraca fins al Collet de Capdevila, on cal seguir el corriol que comença a baixar cap a l’esquerra, fins a sortir a una pista que cal seguir també avall. Passareu per un planell i de seguida sortireu a la cruïlla amb el GR 241 que ja us indicarà el retorn fins a Vilada.

Seguint per pista i corriol, passareu per sobre una bassa d’aigua i ben aviat us trobareu en una zona de feixes on es troba l’església romànica de Santa Magdalena de Guardiolans, d’evident antiguitat. El camí passa entre l’església i la casa del Solà, antiga casa de pagès convertida en residència casa de pagès. L’església està citada des del segle X, però fou reformada de forma important durant els segles XVII i XVIII.

De l’església cal només creuar la pista que puja a la casa de Sant Pere - una de les cases més singulars de Vilada - , i continuar pel camí que aviat enllaça amb una pista que us farà pujar fins al Collet del Cinto. D’aquest anireu descendint lentament fins al Collet dels Pous per on heu pujat; llavors sí que ja us coneixeu la forta baixada -en aquest cas - fins al Pont de la carretera i ja només haureu de remuntar el camí de retorn al centre del poble de Vilada.