En BTT de Bagà a la Pobla medieval

Aquesta proposta que comença a la vila de Bagà ens mostra en diversos indrets algunes pinzellades de l’edat mitjana, de l’època dels Bons Homes i Bones Dones. Veurem des de castells medievals fins a un parell de monestirs romànics; descobrirem des de llegendes de senyors feudals com la de Galzeran de Pinós fins a petites ermites romàniques entre muntanyes, alguna de ben singular per ser totalment rodona. Però també hi ha petits poblets gairebé aïllats –encara avui en dia, de difícil accés- entre frondoses valls i altes muntanyes. I és que si bé aquesta ruta té uns paisatges impressionats, tant cap al nord -la Tossa d’Alp i les Penyes Altes del Moixeró- com cap a la vessant sud, cap a la vall del Bastareny i bona part del Berguedà, també té un cert grau d’exigència física –no pas tècnica-, necessària per assolir les millors vistes. No oblidar que la ruta s’enfila fins a la Collada de la Bòfia, fregant els 2.000 metres, després de sortir des de Bagà (a 800 m.). La baixada és relativament esgraonada, passant pel Coll Roig, un paisatge curiós de l’alt Berguedà. Per sort, un cop a la Pobla de Lillet, la tornada és ràpida.

Descripció  

La ruta comença al Centre d’Informació del Parc Natural del Cadí Moixeró i després de passar per algun carrer esglaonat, just darrera del Castell de Galzeran de Pinós es dirigeix cap al inici de la carretera a Coll de Pal. Cal seguir la carretera asfaltada que ascendeix, en alguns trams amb contundència fins gairebé el km. 7 de ruta, on enmig d’un gran revolt a la dreta hi ha l’indicador de la pista de l’Hospitalet de Roca-sança. De seguida que s’arriba a l’alçada de la masia, cal seguir la pista de la dreta, que un cop ha travessat la riera, segueix pujant fins al Refugi del Rebost. Amb un guarda permanent durant tot l’any, és un indret perfecte per reposar i beure una mica. El més dur ja està superat i des d’aquí, la presència d’arbres serà cada cop més escassa fent que les vistes siguin, a cada instant, més impressionats. Però encara queden uns 300 metres de desnivell que es fan relativament bé, seguint el GR fins al Mirador dels Orris. La presència d’algunes aus molt singulars (com el trencapinyes) són habituals en aquesta zona d’espectaculars vistes. Cal fer un petit tram fins a la Collada de la Bòfia (en el km. 14, aproximadament), el punt més alt de la ruta (a 1.984 m.), on les vistes són també impressionants: es fàcil veure Montserrat i, si el dia és ben clar i net, es divisa fins i tot el mar. Assolida la Collada, comença una tornada, majoritàriament tota de baixada, fins a Bagà.

Primer cal seguir encara un petit tram de GR que baixa fins a la carretera de Coll de Pal i continua tot just uns 100 metres més enllà, per la pista de la dreta que mena cap al Refugi de Coll de Pal (arran i a sota la carretera). Passat el refugi, ben aviat es deixa el GR que continua per una pista més planera i es segueix baixant per la pista més dreta que adquireix de seguida un pendent considerable. Tot i que la pista és ample, cal estar atent als nombrosos rocs i pedrots del camí fins assolir Gavarrós, on la pista millora força. Gavarrós és un petit poblet de molt poques cases a redós de la petitona esglesiola romànica de Sant Genís. La ruta continua baixant fortament –a estones fins i tot per una pista cimentada- seguint la vall del riu Gavarrós. Aquí i allà, molt disperses, encara hi queden restes d’antigues masies. Ben aviat, l’itinerari tomba per una pista a l’esquerra que s’enfila primer pel Collet Roig (i després pel Coll Roig). Els noms són a causa del tipus de sol, argilós, molt habitual en certes zones del Berguedà, com el Coll de la Trapa o a les rodalies de Castellar de N’Hug (a Sant Vicenç del Rus o a Cal Ros, entre d’altres). La pujada fins a Coll Roig és força dreta, tot i que arribant a La Pardinella de Gavarrós es suavitza lleugerament. De seguida, Erols; un magnífic establiment refugi ideal per descansar. La ruta baixa al Clot del Moro, on hi va haver la primera fàbrica de ciment Asland. Resta un petit tram de sender ciclable que entra a la Pobla de Lillet pel Barri de l’Estació.

La ruta fa un petit tram de carretera (en direcció Campdevànol) per anar al Monestir de Santa Maria de Lillet, que també va patir els terratrèmols dels anys 1427 i 1428, encara que els danys foren menors que els de Sant Llorenç prop Bagà. Ben a prop, l’esglesiola rodona de Sant Miquel sorprèn als visitants. La ruta retorna de nou a la Pobla, seguint l’antic camí ral, on hi destaquen dos magnífics ponts de pedra del S. XIV. La ruta segueix l’antic traçat del trenet de La Pobla, per fer via cap a la carretera, en direcció Guardiola, seguint la vall del Llobregat, riu avall, fins a Guardiola. La ruta hi entra fins a la rotonda del davant de l’església; allà es gira a la dreta, en direcció Bagà. Ben aviat, creua el Bastareny i la ruta s’enfila a l’esquerra cap al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Una pujada forta però no gaire llarga. Del gran monestir romànic que quedà sepultat sota les runes després dels diversos terratrèmols del S. XV no se’n sabria gairebé res si no fos per les nombroses excavacions que s’han estat realitzant en els darrers 50 anys. Feta la visita al Monestir (molt recomanable) cal tornar a baixar pel camí per on s’ha pujat per tornar de nou a Guardiola. I, de nou a la carretera de Bagà, continuar cap a l’esquerra seguint les senyalitzacions de la Via Nicolau; el traçat d’un antiga via per on hi passava un petit trenet per extreure llenya del bosc.

Cal estar atent a les indicacions; quan la carretera fa un tomb a la dreta, cal seguir per un camí asfaltat que continua recte, a la banda esquerra. De seguida creua algunes cases del barri del Reboll i tot seguit, l’asfalt desapareix, convertint-se la Via Nicolau en un caminet divertit que, lentament, va ascendint. Aviat s’assoleix una petita pista asfaltada, que gairebé uns 480 metres més enllà travessa un túnel. Sortint del túnel, uns 180 metres més enllà, cal tombar per una pista a la dreta que entra cap a Bagà. De seguida que es passa un petit parc, la ruta s’enfila per l’antic pont romànic i tot i fent unes poques escales, de seguida s’arriba a l’església de Sant Esteve. A la plaça del davant hi surt un petit carreró a l’esquerra que mena fins a la preciosa plaça porxada de Galceran de Pinós on una placa recorda la llegenda de les cent donzelles. La sortida és per la Plaça de Sant Roc, on hi havia hagut un altre dels portals de la vila per raure just al davant del punt d’inici, tot just passat un safareig.