L’estada de Picasso a Gósol durant dos mesos i mig a la primavera del 1906 va marcar per sempre més a l’artista malagueny. Aquesta etapa no només fou decisiva per la seva recerca artística sinó que també, de retruc, seria un senyal per a l'evolució posterior de l'art pictòric del segle XX. És ben conegut que el viatge des de Guardiola a Gósol van impressionar fortament a l’artista i a la seva companya Fernande Olivier. També se sap que Picasso voltava habitualment pels camins de les rodalies, per captar paisatges per pintar. En aquesta ruta es recorre bona part dels trams que Picasso i la seva parella van fer per arribar a Gósol, però també es fa un tomb per algunes de les valls i carenes de la vessant sud de Gósol on segur que Picasso hi va passejar. Una gran ruta d’una magnífica descoberta del territori.
Descripció
Amb sortida des de la Plaça Major, just davant d’una escultura d’una noia amb un càntir al cap –en memòria de l’artista-, la ruta comença en direcció Saldes, fent un tomb per la falda del tossal de Gósol, amb el Castell al cim. A la rotonda cal baixar en direcció el cementiri fins al Molí de Gósol, per l’antic camí ral, com s’observa en el tram final. Un cop al Molí, la ruta continua en direcció nord oest per anar a enllaçar amb la pista que baixa cap a la Font de Torrentsanta. La ruta gira a l’esquerra, en direcció a la font, però de seguida es desvia per una pista que s’enfila a ma dreta. És la pista de Tuixent a Gósol que va fent grans llaçades per guanyar alçada. Passats els 5 km de ruta, en mig d’un revolt que puja a ma dreta, neix un camí que baixa lleugerament i que cal seguir. Durant uns 4,5 km no hi ha risc de pèrdua: la ruta va ascendint de forma permanent i constant fins assolir la Font dels Abeuradors, el punt més alt de la ruta i un bonic indret on paga la pena aturar-se i, si cal, fer un mos. Les vistes de les valls, amb les masies disperses i el relleu del Pedraforca al fons hi convida.
La ruta continua ara baixant per la mateixa pista fins al Coll de Gósol durant uns 4,5 km. El camí per aquesta vessant és de més mal fer i tot sovint amb un ferm força rocós. Un cop al Coll, la ruta continua per la pista de l’esquerra, fent un tomb al Serrat de la Matella, una opció molt més bonica que la de continuar per la pista de la dreta, que també baixa a Moripol. La volta al Serrat ofereix tal varietat de paisatges que compensen en escreix la pietat diferència en quilometratge, com el Clot de Moripol o, sobretot, els Camps de la Font Grossa. De fet, la variant finalitza al peu d’aquesta font. Aquí cal tombar puntualment a la dreta per una pista -en època de pluges sempre molt enfangada- que de seguida entra a Moripol. Quatre cases enrunades i una petita esglesiola en un meravellós entorn, sota la vigilància de les restes del castell. Cal retornar fins a la cruïlla de la Font Grossa per, ara sí, continuar per la pista que baixa de dret cap a una granja. La ruta no deixa mai de baixar fins a les rodalies del Balçot, a sobre unes cases de turisme rural, a uns 2 km de la Font Grossa. Una petita però intensa pujada que quan finalitza s’observa un canal a mà esquerra. A mà dreta, s’observa un camí que baixa al Molí d’en Güell, que la ruta descarta –per no allargar més el recorregut- però que és molt recomanable visitar. Tant si s’ha baixat com si no, la ruta –totalment planera- continua paral·lela al canal durant gairebé un quilòmetre (fins i tot passant per un petit túnel). Tot seguit, baixa fins a la riera (a 1.168 metres, el punt més baix de la ruta) que torna a creuar uns metres més enllà. Passada aquesta zona d’aigües (hi ha diverses fonts i rieres i sovint el camí està cobert per l’aigua) la ruta arriba a Feners. Tot just passat l’accés al poble, la ruta segueix el camí de la dreta, l’antic camí de Guardiola a Gósol (el Camí Picasso) que ja no s’abandona fins al mateix Coll de la Trapa. En algun moment té alguna esllavissada i l’antic camí actualment és escassament ciclable.
Al Coll de la Trapa la ruta continua per una bona pista que baixa lleugerament a la dreta, deixant de banda l’asfalt. Agusta pista, coneguda com l’antiga carretera de Guardiola a Gósol, fa un tomb des de la banda oest fins a l’est de Saldes amb unes magnífiques vistes del Pedraforca. Són poc més de 5 km, principalment de baixada, de molt bon fer i asfaltats en el tram final. La ruta no té cap dificultat; només cal seguir el camí principal fins a la cruïlla de Cal Xisquet on tomba cap per la pista de més a l’esquerra. De seguida la ruta travessa la carretera i contigua paral·lela i per sota, cap a l’altre banda. Ben aviat enllaça amb el camí que baixa de Gresolet per anar cap al Molí de la Palanca, arran del Riu de Saldes. Un darrer tram de pujada fins a la Zona Esportiva Municipal i la ruta entra a Saldes després de travessar la carretera, seguint el camí Picasso fins a la sortida del poble. Aquí la ruta continua per la carretera principal, ja fins a Gósol, mentre que el Camí Picasso marxa cap al Coll de la Trapa per un altre camí. De fet, la ruta per la carretera també s’enfila fortament fins al Coll de la Trapa a 1.323 m. per continuar després, ascendint més suaument (fins i tot amb alguna baixada) fins a Gósol.
Número de ruta: B06
Població: Gósol
Tipus: Difícil
Punt d'inici: Plaça de Gósol
Punt de final: Plaça de Gósol
Distància (km): 46 Km
Temps aproximat: 5,5 hores
Altitud màxima: 1847 metres
Desnivell acumulat: 1225 metres
Senyalització: Ruta no senyalitzada
Cartografia: 45-Parc Natural del Cadí-Moixeró W. 1:25.000. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Serra del Cadí - Pedraforca 1:25.000. Editorial Alpina
Bibliografia: Picasso en Gósol, 1906. Un verano para la modernidad. Jessica Jaques Pi. Visor Distribuciones. ISBN : 978-84-7774-682-9 El Pedraforca i les valls de Saldes i Gósol. Ramón Rovira Solà i Àngels Martín Celmà. Ed. El Farell.
Fes-te amic del Berguedà!
OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ
Horari d'atenció al client:
de dilluns a divendres de 9 a 14h.
dissabtes de 10 a 14 i de 16 a 18h.
diumenges i festius de 10 a 14h.
Tel. 654 125 696
E-mail: turisme@elbergueda.cat
Premsa