Pedalant per les valls de Tuixent

Durant molts segles, Tuixent va ser conegut pel gran nombre de dones remeieres. Eren dones que recollien herbes i matolls de les muntanyes i valls properes per fer remeis com ungüents, infusions o bafs. Habitualment oferien els seus remeis mentre recorrien a peu altres viles i pobles durant dies o setmanes. I no és gens estrany que això succeís a Tuixent perquè la varietat de petits microclimes i la corresponent diversitats d’entorns en un àrea de pocs quilòmetres a redós de Tuixent és realment sorprenent. Aquesta ruta permet descobrir des de boscos de ribera fins a prats gairebé erms d’alta muntanya en un recorregut de 38.9 km a estones molt planer, però a estones una mica exigent. Però també ens mostra unes meravelloses vistes de la vall de Lavansa i el descobriment de petits poblets, alguns gairebé abandonats (a Sant Pere de Lavansa només hi viuen 6 persones) però d’altres, com Ossera, revifats per l’arribada de “neorurals”. Una autèntica descoberta!.

Descripció  

La ruta comença a la plaça del davant de l’Ajuntament, on hi ha el Museu de les Trementinaires, en direcció a la mateixa carretera d’accés al poble. Al davant de Jardí Botànic de les Trementinaires –molt recomanable la seva visita- la ruta fa un tomb a la dreta per continuar per la carrera de Josa. Cal estar a l’aguait de les senyalitzacions, perquè uns 700 m. més enllà, cal tombar a l’esquerra per un camí –marcat com a GR- a tocar d’un generador de corrent. Tot seguit la ruta travessa un petit pont desviant-se pel primer camí a ma dreta com també, un altre cop, en la següent cruïlla. Aquest és l’anomenat “Camí del Molí”. La diversitat de paisatges i vegetacions serà una autèntica sorpresa durant més de 3 km. Finalment, a més de 4.5 km del punt de sortida, apareix un cruïlla. La ruta continua pel camí de l’esquerra, que es comença a enfilar a mesura que canvien els paisatges de l’entorn durant 5 km, fins a la Collada de Cal Reboll. Un petit pla, de terreny molt argilós, en el que cal seguir la pista de l’esquerra que continuarà pujant fins a 1,2 km més, on hi ha una petita cruïlla de camins. Cal seguir en el mateix sentit (el camí de la dreta) tal com marquen els indicadors en direcció Ossera. Ben aviat s’observa algun petit camí per extreure fusta (anomenats col·loquialment “ròssec”). D’altres són per enllaçar amb les pistes d’esquí de fons de Tuixent- Lavansa (ubicada per sobre la ruta). O també d’accés a alguna barraca. En tot cas, la ruta segueix sempre el camí principal que a estones, puja amb força fins assolir els 1668 metres. Ben aviat la ruta mostra unes vistes extraordinàries de la vall, amb els diversos poblets i masos dispersos. La baixada fins a la pista (actualment asfaltada) que mena cap a Ossera és força espectacular. En alguns trams, la ruta transcorre per una obaga entre una espessa vegetació. En d’altres, a ple sol per uns prats oberts.

Un cop a la pista asfaltada la ruta tomba a l’esquerra. Són escassament 2 km –amb una forta ziga-zaga per baixar al fons de la vall- fins a un poblet encantador. A punt de desaparèixer, hi van anar arriant neorurals (catalans i estrangers) que van revitalitzar el poble. Avui és conegut pels seus formatges artesans, les seves melmelades i uns tallers dedicats a l’escultura i a la pintura.

La ruta retorna cap a Tuixent per la mateixa pista asfaltada, passant primer per Padrinàs (un petit nucli de menys de 20 habitants), després per Sant Pere (escassament habitat) i finalment el barri del Raval, on hi ha la cruïlla amb la pista asfaltada de Tuixent a Lavansa. La ruta gira a la dreta per un recorregut de poc desnivell que remunta el riu de Lavansa, en direcció a Montargull i, finalment, Molí de Fórnols actualment convertit en un restaurant. Però hi ha una petita font i alguns bancs a la placeta del davant del molí.

La ruta continua per la mateixa pista asfaltada ja cap a Tuixent. La pujada és molt suau, gairebé inapreciable, fins que s’incorpora la carretera comarcal provinent de Cornellana, mentre que la vegetació que s’observa a l’entorn, és molt més mediterrània. Al peu de Tuixent, hi ha una cruïlla de carreteres: es descarta la de la dreta i es continua recte. Uns 500 metres més enllà, la ruta tomba per una pista a mà dreta que després de creuar un petit pont (Pont de Vinyals) s’enfila cap a la part posterior de Tuixent. Un petit recorregut per dins del poble i de nou l’Ajuntament, on hi ha el Museu de les Trementinaires.