Ascensió al Pedraforca des de Saldes

El massís del Pedraforca s’aixeca al sud de la serra del Cadí, a la qual s’uneix pel Collell, s’enlaira sobre la vall de Gresolet i del riu Saldes a llevant, i sobre la vall de Gósol i el riu Aigua de Valls a ponent. Tant per les seves característiques geològiques com per la riquesa dels seus sistemes naturals, el Massís del Pedraforca rep la catalogació de PNIN (Paratge Natural d’interès Nacional), dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró; una figura reservada a aquells espais caracteritzats per la singularitat dels seus valors naturals des dels punts de vista científic, paisatgístic i educatiu.

Sense dubte, ha estat la característica silueta del massís del Pedraforca la que ha atorgat a aquesta muntanya el caràcter insòlit que la distingeix de la resta dels nostres cims. Els dos Pollegons, de composició calcària, es lleven sobre l’Enforcadura, feta de materials molt més tous (les margues), l’erosió en el pas del temps n’ha modelat la silueta.

Amb tot, fa especial il·lusió coronar el seu cim superior. Aquesta ruta proposa fer l’ascensió al Pollegó Superior per la ruta clàssica; des del Refugi Lluís Estasen fins al coll del Verdet. La grimpada fins al Pollegó i baixar per la tartera, però hi afegeix l’atractiu de fer-ho com les primeres ascensions, des de Saldes. Es puja per l’agradable camí antic de Saldes al Mirador i es baixa directa des de l’enforcadura pel camí de la tartera i el de l’àrea recreativa de la Serra. 

Descripció  

La ruta comença al Centre d’Interpretació del Massís del Pedraforca de Saldes. Seguint el PR-C 124 es surt del poble per l’oest, pel barri de la Cardina. Un cop passada la casa de Minoves, s’agafa el corriol primer força obert amb vistes a Saldes, i que mica en mica es va endinsant dins el bosc de pi i boix. És un camí tot i que costerut, molt agradable de caminar. Ben aviat trobareu la bifurcació amb el camí per on baixareu, ara continueu sempre direcció nord. Creuareu algun ròssec de treballs forestals i pel camí trobareu la font del Pere Miquel primer i la petita font de la solella de la Costa després. Un cop veieu el camí ja s’enfila ara sí, de forma accentuada, de seguida sortireu al costat d’una bassa, a la carretera. A uns 250 metres a la dreta teniu el Mirador de Gresolet o del Pedraforca i la zona d’aparcament del refugi. Abans d’arribar al mirador, surt el camí que heu de seguir cap al Refugi. Us recomanem però que abans aneu a treure el cap en aquest mirador situat en un lloc estratègic, amb vistes espectaculars sobre la vall de Gresolet i tota la panoràmica amb explicacions de geologia de la Serra del Cadí i Gisclareny.

El camí us portarà en poc més de 10 minuts a la Jaça dels Prats, on està situat el Refugi Lluís Estasen i també hi ha una font. Veureu una senyal amb varies indicacions, heu de seguir direcció el coll del Verdet pel PR-C 123. El camí primer puja força suau per un camí ample direcció oest entre el bosc. Aviat es fa més estret i va pujant suaument tot creuant alguns torrents que baixen de la paret nord de la muntanya. Després d’un dels torrents el camí s’enfila ja de forma més pronunciada. Cal seguir en tot moment les marques i no encarar-se massa la nord, ja que hi ha un camí fressat que us desviaria de la ruta. Poc després de passar una balma, el camí fa un gir cap al sud per anar a buscar la canal del Verdet per on pujar fins al coll del mateix nom. Es puja pel camí fressat de la dreta de la canal.

Un cop al coll del Verdet es troba amb el camí que ve de l’oest del costat de Gósol. Cal que seguiu enfilant-vos cap al sud i ben aviat ja començareu la grimpada on cal estar molt atent en tot moment. Aneu alerta sempre a no fer relliscar pedres que podrien caure sobre altres persones que pugin rere vostre, i si en cau alguna, aviseu ràpid als que puguin pujar darrera vostre. Un cop coronat el pollegó superior toca descansar una mica i agafar forces amb les impressionants vistes 360º : Serra del Cadí, Moixeró, Serra de Gisclareny i vall de Gresolet, serra d’Ensija i serra del Verd...

Per tornar caldrà baixar igualment amb molta precaució cap al sud fins a l’enforcadura. Un cop aquí veureu la tartera de Gósol a l’oest i la tartera de Saldes, que vosaltres haureu de seguir a l’est. Aquesta és una zona molt fràgil de la muntanya; per això s’ha adequat des de fa uns anys un camí a base de contencions amb malles i fustes, per tal que tothom segueixi el mateix traçat i permetre la recuperació d’aquest delicat hàbitat, malmès per l’alta freqüentació. El camí està ben delimitat i a més en facilita la baixada. Arribats ja pràcticament al final de la tartera, on el PR la creua i s’endinsa dins el bosc cap al nord per retornar al Refugi, cal que també la creueu però de seguida, abans d’entrar al bosc, seguiu el torrent de la Tartera avall, ara pel seu vessant esquerre. El camí està fitat amb petits munts de pedres i té alguna antiga marca blava.

Enllaçareu amb un camí a l’esquerra, que està marcat com a PR-C 127, que ressegueix el perímetre del Pedraforca. Seguiu-lo avall uns 200 m fins que un altre camí també fitat marxa a l’esquerra. Seguiu-lo, és el camí de la Serra. Després de creuar un tram més planer i pedregós s’encara avall fins a l’àrea recreativa de la Serra.

Aquí només heu de creuar la carretera del refugi, sense seguir-la, i passant pel costat d’una caseta amb serveis, entrar al bosc una mica cap a la dreta per trobar l’entrada del marxa avall, encara amb alguna marca de l’antic SL. Entrareu en una zona de feixes que n’indiquen el seu conreu en temps passat. El camí va fent corbes per salvar el desnivell. Després d’un gir tancat a l’esquerra, veureu de nou les cases de Saldes a sota els vostres peus. Enllaçareu amb el camí per on heu pujat que ara caldrà seguir a l’esquerra, continuant baixant i ben aviat sereu al barri de la Cardina i novament a Saldes.