Monestir de Sant Sebastià del Sull

L’any 939, a l’espai de l’església de Sant Sebastià del Sull hi havia una petita comunitat monàstica masculina formada per sis monjos i altres persones que hi residien. Durant el segle X els comtes de Cerdanya van començar a fer donacions al monestir però a mitjans del segle XI ja no hi quedaven monjos. Es tracta d’una església que data dels segles IX-X i que destacava per una planta rodona de set metres i mig de diàmetre interior i per unes parets d’1’40 metres de gruix. La coberta de falsa volta es va enfonsar segurament perquè els fonaments de la planta de l’església no eren prou resistents. A l’interior, un banc que probablement era l’únic seient, envoltava l’absis i la rotonda. Tot i que el cementiri es trobava fora dels murs, es van trobar enterraments d’infants i d’un adult vell a l’interior de la rotonda. Aquesta església possiblement va servir de model d’altres temples de planta rodona construïdes durant el segle XI al llarg del Llobregat.