Mines de carbó i rastres de dinosaures

La colònia minera de Sant Corneli es va construir un cop l'enginyer J.E. de Olano va aconseguir arrencar l'explotació minera de la conca de Fígols, i constituí l'empresa Carbons de Berga S.A. Entre els anys 1895 i 1911 es va construir bona part de la Colònia Minera, així com les veïnes de la Consolació i Sant Josep. Actualment s’ubica en aquesta colònia el Museu de les mines de Cercs que difon la història d’explotació minera que tancà les portes definitivament el 1990.

Al nord, just al peu de la muntanya d’Ensija s’hi troba la zona de Fumanya, aquí les mines a cel obert deixaren al descobert una de les zones paleontològiques més important de dinosaures del Cretaci Superior de la Península Ibèric.

Dos indrets que uneix aquesta ruta, que us reserva a la tornada unes vistes esplèndides a la vall del Llobregat, des de la cinglera de Vallcebre, una llarga cinglera plena de graus per on accedir-hi a peu.

Descripció  

La ruta comença davant el Museu de les Mines de Cercs i es dirigeix cap al sud seguint les marques del GR del Llobregat (GR 270). Aviat la pista deixa de ser asfaltada a mesura que es va enfilant cap a ponent direcció Fígols. Passareu per les cases del Quer i Cal Gorra, i al següent trencant deixeu el GR i seguiu a partir d’aquí les marques del PR-C 73 per la pista a la dreta que ara sí que pujarà de valent cap a Cal Calderer. Quan arribeu a la pista asfaltada seguiu-la a l’esquerra fins l’encisador nucli de Fígols, actualment un dels municipis amb menys densitat de població de Catalunya; pocs habitants i molta terra.

            Un cop abeurats si us fa falta a la font del poble, continueu pel camí que s’enfila al nord pel costat d’una àrea de lleure arranjada darrera l’ajuntament. Sortireu de seguida a la carretera de Peguera que seguireu uns pocs metres a l’esquerra per agafar la pista a la dreta que us portarà a la casa de Cal Petit, ara deshabitada. Continueu per la pista principal i creueu de nou la carretera i per continuar per la pista. Passareu prop de la Casanova i cal Barraquer. Poc després de la segona, trobareu una cruïlla de pistes. El PR continua per l’esquerra però vosaltres cal que us enfileu per l’antic camí de Fumanya seguint a partir d’aquí les marques grogues de la xarxa de senders del Berguedà. Creueu de nou la carretera i us continuareu enfilant cap a la casa i ermita romànica de Sant Mateu de Fumanya.

            Seguiu per la pista fins una cruïlla de camins. El de la dreta és per on seguireu per retornar a l’inici de la ruta,  però abans no us podeu perdre la visita el jaciment paleontològic de Fumanya. Seguiu doncs rectes fins a trobar la pista asfaltada que heu de seguir uns 300 m a l’esquerra i ja veureu el gran dinosaure que presideix el Centre d’interpretació Dinosaures de Fumanya. Està ubicat just davant la gran paret on s’hi poden veure fins a 2.000 petjades de dinosaure. Es tracta del jaciment més extens de la zona amb 15.000 m². Entreteniu-s’hi, penseu que esteu en un indret únic!

            Un cop retornats a la cruïlla, preneu ara el camí direcció Vallcebre. Passareu pel costat d’un dipòsit i la casa de Cal Gat. Per darrera aquesta, s’enfila el camí que puja a la cinglera pel grau de cal Gat. Un cop a dalt, continueu pel camí que voreja la cinglera dins el bosc espès, sabreu de seguida perquè l’anomenen el Boixader...

Arribareu al grau de la Mola, que si hi baixéssiu us portaria directament a Fígols. Però cal que continueu cinglera enllà, deixant també un camí a la dreta que us conduiria a Vallcebre tot passant per l’ermita de Santa Magdalena. Després del grau del Sastre, el camí tendirà a obrir-se i deixar-vos veure cada vegada més la panoràmica de la de la vall del Llobregat amb la serra del Catllaràs a l’altre costat de riu. Ben aviat us trobareu trepitjant la roca i us donarà més la sensació d’estar sobre la cinglera. Passat el grau de la Canaleta, trobareu una pista que us ve de l’esquerra. Seguiu-la a la dreta uns metres fins el grau dels Boits per on baixareu. Un corriol obert us portarà de nou a una pista. L’heu de seguir pocs metres fins a una nova cruïlla de pistes, continueu sempre direcció sud de nou marcat amb marques grogues, cap a Sant Corneli. La pista es transformarà aviat en corriol.

 Creuareu ja per últim cop la carretera de Peguera. Estigueu atents a les marques ja que hi ha múltiples corriols. Arribareu per darrera les primeres cases de la colònia, davant vostre l’església de Sant Corneli construïda els volts de 1905. Passeu per davant i els carrers de baixada us portaran de nou al Museu de les Mines.