Pels entorns de Vilada PR-C 147

Aquesta comarca està plena de racons que, en poca distància, ofereixen múltiples sorpreses i curiositats. El tram nord d’aquesta ruta n’és un; sobre un fons de muntanyes calcàries de formes impressionants, aquesta ruta va desgranant alguns secrets del passat recent i llunyà d’aquest territori. El túnel de la mina, el castell de Roset i l’embassament de la Baells en són alguns exemples.

Descripció

Des del parc dels Gronxadors de Vilada cal enfilar-se cap a l’ajuntament i l’església i després seguir pel carrer formigonat que, amb una forta pujada, arriba al cementiri i al dipòsit d’aigua. A partir d’aquí es segueix la pista que va cap al nord. Un primer collet, el de Sant Joan, i es suavitza la pujada fins al pla de les Collades, on us creuareu amb el GR 4. Una mica més endavant, podreu veure les restes d’uns tubs que indiquen la finalitat del camí: portar aigua de les fonts properes fins al poble de Vilada. Amagades al bosc, també es veuen parets i feixes d’antics camps. Cal pensar que, no fa gaire temps, tota aquesta zona tenia un aspecte ben diferent. Continuareu pujant per la pista que ben aviat deixareu per l’antic camí, a trams amb una bona amplada i arribareu a una altra pista que us portarà fins a la Creu de Roset. En aquest lloc hi havia hagut una austera creu de fusta que fou destruïda durant la Guerra Civil. Posteriorment es va refer sense gaire atenció, i emplaçada per l’actual, el 2003, amb la implicació de l'Associació de la Gent Gran de Vilada, en voler recuperar la tradició de pujar-hi el dia 3 de maig  per Santes Creus.

La ruta continua pujant per la pista fins a la Collada de Roset on l’haureu de deixar novament pel camí antic, a la dreta. Després de creuar una pista, pujareu fins a trobar un dipòsit amb una font d’aixeta per omplir les cantimplores. A partir d’aquí el camí va serpentejant costes i roques fins que s’arriba a la mina de l’Aigua, un túnel excavat a la roca per salvar l’esperó rocós. Abans d’entrar-hi, val la pena fixar-se en la paret de sobre: una alzina ha aconseguit introduir les arrels dintre de la roca i extreure menjar d’on sembla impossible.

Poc després de passar el túnel trobareu la font de l’Arç, que alimenta el dipòsit que havíeu trobat fa una estona. Les seves tres boques indiquen la seva antiga abundància, actualment si no és que ha plogut molt, tota l’aigua està canalitzada cap avall.

Després d’una curta pujada, el camí surt a un ample coll. A la dreta hi ha els camps i la casa del castell de Roset, una masoveria del segle XVIII, avui abandonada. A l’esquerra es veu el camí que puja cap al castell de Roset, un castell d’època medieval ara en runes. Si teniu temps no deixeu de fer-hi cap. En alguns punts el camí encara conserva l’empedrat. Creua una esquerda de les roques i després baixa a una petita esplanada on es veuen les restes del castell. A la cantonada sud-est es veuen les restes de la torre original; la resta són afegits d’èpoques posteriors. També s’hi veu una cisterna per guardar aigua. Si aneu cap a la punta sud de la muntanya, podreu gaudir d’una esplèndida panoràmica de gairebé 360º que abarca els prats de sota i l’agresta serra de Picancel enfront, Gotzera a l’oest i la falda del Sobrepuny al darrere. Si mireu cap a Berga, a l’altre costat del pantà, veureu una muntanya de forma piramidal on hi havia un altre castell, el castell de Puig-Arbessós que, alhora, estava connectat visualment amb el castell de Blancafort, entre Berga i Cercs.

Per retornar cal que baixeu de nou fins a la casa del castell per continuar per la pista fins a un punt en què passa entre dues roques, el Forat. Aquí surt un camí cap a la dreta que creua el torrent i comença a guanyar alçada fins passar un interessant grau, que és la raó de ser d’aquest camí ja que si no existís el grau tampoc existiria el camí. Aquest antic sender connectava Roset amb les cases del pla de Clarà i, més enllà, amb el poble de la Nou.

El camí desemboca a una antiga pista i després enllaça primer amb el camí ral de Vilada a la Nou i més endavant amb el GR 4 que pugen ambdós des de la casa de Viladomat. En trobar el GR, cal seguir-lo cap a la dreta. Aquest camí connecta també Vilada i a la Nou; s’obrí al segle XIX per fer el trajecte amb menys pendent que l’anterior camí ral. Es poden veure murs per aguantar-lo sobre el pendent i altres punts on va haver-se d’excavar la roca per fer espai.

Sortireu al límit sud del Pla de Clarà, en una carretera secundària que uneix també ambdues poblacions. Deixeu el GR, que gira cap a la dreta direcció a la Nou, i continueu-la cap a l’esquerra seguint el PR . De seguida l’haureu de deixar per un camí a la dreta amb una forta baixada. És l’antic camí de la Nou a Berga - un tram del traçat original va quedar trencat per una esllavissada que actualment cal vorejar-, per arribar a un esperó de roca que ofereix un interessant mirador cap a la Baells i els seus voltants. El camí va baixant fent esses fins a arribar de nou a la carretera que cal creuar i seguir per la vella –avui tancada al trànsit- . Un cop es torna a trobar la carretera nova, cal seguir-la uns metres fins a un revolt tancat, on la deixareu per seguir, a l’esquerra, la pista de la casa la Sala, on arribareu després de seguir-la un bon tros. Aquesta casa continua habitada després de segles d’història al seu darrere –l’est és d’origen medieval amb afegits dels segles XVI i XVIII-. El camí passa per darrere el paller i després va pujant i baixant, alternant camí i pista, passant per sobre de la casa Bertrana i arribant finalment a la carretera de Vilada.

En arribar a la carretera, cal seguir-la uns 200 m cap a la dreta i després baixar cap al pantà per la pista que us portarà a l’àrea recreativa del Molí del Cavaller; en temporada d’estiu hi trobareu servei de bar i lloguer de piragües al pantà de la Baells.

Del Molí de Cavaller, haureu de retornar uns metres la pista amunt per agafar la que segueix direcció nord. Un cop creuat el rec de la Font del Sofre, cal que deixeu la pista principal i continueu pel camí a la dreta. Després d’un repetjó arribareu a una zona oberta, són els camps de Vilarasa on s’hi ubica la casa de colònies i el restaurant de Cal Candi. Seguint ja la pista principal sortireu a la carretera, que a la dreta us conduirà al centre del poble.