A Queralt per Sant Pere de Madrona

Aquesta ruta us portarà des de Berga fins a Queralt passant per l'església romànica de Sant Pere de Madrona, una petita església romànica del s. XI-XIV. La tornada pel camí conegut com la Drecera de Queralt, el camí més directe per anar de Berga al Santuari de Queralt. Al llarg del camí anireu trobant diverses capelles en honor a sants i santes. Tota la tornada destaca per les impressionants vistes panoràmiques cap a la Catalunya Central.

Descripció 

La ruta s’inicia a la Torre de les Hores, darrera el convent de Sant Francesc, on cal seguir les marques del PR-C 73 pel carrer de pujada. Ben aviat a mà dreta, veureu cal Corneta. Aquest edifici fou construït com a fàbrica tèxtil a finals del segle XIX sobre el solar d'un antic molí i va funcionar fins als anys 50. Ara és utilitzat com a habitatge.

Més endavant veureu la fàbrica del senyor Andreu Ros. Constitueix la part superior de la filera de cases (barri de Pinsania). Els seus inicis es remunten al 1821 (data d'escriptura de compra), però hi ha mencions de molins (molins del Boixader) que daten del segle XV. Es va utilitzar principalment per al filat i el cardat de cotó. Encara es percep l'activitat industrial en alguns dels baixos.

En arribar al número 16 del carrer, veureu una cara tallada a la pedra, era el signe utilitzat a finals del segle XIX i principis del XX per indicar la presència d'un prostíbul.

Just abans d'arribar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys, a sota, al costat d'un tub que transporta el que queda de la riera després de les captacions d'aigua potable, veureu una estructura que sembla un reforç de la paret de la carretera. Són les restes de l’aqüeducte que portava l'aigua al molí de l'Alon que es trobava enfront, avui desaparegut i substituït per una casa.

Creueu la carretera i a l'altre costat es veu un descampat amb restes d'una edificació. És tot el que queda de cal Patata, una important fàbrica tèxtil que va ser cremada durant la Guerra Civil, en la retirada de 1939. Hi ha documents des de 1632 que parlen de l'existència d'una serradora de fusta abans de la construcció de la fàbrica.

Esteu ara al peu del castell de Sant Ferran, que teniu just a sobre a la dreta. Després de l'Oratori de Queralt - una peculiar capella ara d’ús particular amb porta de garatge i en estat força precari -, enfileu-vos pel corriol de l’esquerra fins a la urbanització de Fumanya. Començareu ja aquí a gaudir de bones panoràmiques que seran la tònica de bona part del camí. Es creua la urbanització i s'arriba ara a la carretera de Queralt i dels Rasos de Peguera. Cal creuar-la i començar a pujar pel costat de la masia de Fumanya, pel camí conegut com la drecera de Queralt, un camí que manté l’empedrat a trams. Després de fer unes quantes ziga-zagues caldrà deixar la drecera i seguir el camí a la dreta, cap a l’ermita de Sant Pere de Madrona que ja es veu a dalt de la roca. El camí us portarà fins al collet que hi ha just sota l’ermita. Val la pena pujar les escales que hi menen.

Sant Pere de Madrona és una petita església romànica del s. XI-XIV. Des d'aquí contemplareu unes bones panoràmiques. Un cop retornats al collet caldrà seguir les marques que s’enfilen per l'obaga fins a Queralt, passant per un bosc de pins i faigs, completament diferent al paisatge que heu trobat fins aquí, que en ser exposat al solell hi predomina el garric.

Sortireu a l’aparcament de Queralt. Us recomanem que acabeu de pujar fins al Santuari de Queralt i podeu aprofitar per visitar l'església i la cova de la Troballa. La llegenda de Queralt s'emmarca dintre de la tradició – que té com a màxim exponent Montserrat - de troballes de figures de la verge a l'edat mitjana. Es tenen notícies de l'existència del santuari des del segle XIV però aquest edifici data del segle XVIII. Podeu comprovar perquè sovint se l’anomena  el "balcó de Catalunya", les vistes són excepcionals. Si el temps acompanya veureu volar els parapents per davant de la serra, així com els voltors que els fan de guia. També hi ha una font per omplir la cantimplora o refrescar-se.

Per retornar cap a Berga haureu de tornar a baixar a l’aparcament i veureu el camí escalat que marxa a la dreta, per la part soleia de la serra. Aquest camí és conegut com la drecera de Queralt on, tot baixant, trobareu les capelles de la Mare de Déu dels Dolors, de Sant Jaume i de Sant Jacint. Val la pena fer el descens tranquil·lament i gaudir de les panoràmiques. Retrobareu el trencall del camí de Sant Pere de Madrona per on heu pujat, i a partir d’aquí ja només caldrà desfer el camí que heu fet de pujada per retornar a la casa de Fumanya. Creueu la carretera i endinseu-vos a la urbanització de Fumanya fins al final del carrer. Al costat d’una pilona de llum, surt un corriol avall que us portarà de nou a l’Oratori de Queralt. Aquí ja només cal desfer el camí que heu fet de pujada fins arribar de nou a Sant Francesc.